“Una conversa que no acaba” es va formalitzar en una sèrie de peces que s’activaven el dia de la seva presentació al públic: una peça sonora per ser escoltada fent el trajecte de l’INS Verdaguer a El Born CCM, una pancarta feta amb fotocòpies acompanyada de quatre fotografies del grup manipulant-la, una publicació entorn una sessió interna on es posaven sabers en comú, un fanzin resultant de la visita a una exposició, un vídeo d’una deriva i unes accions al Pou de la Figuera, uns posters realitzats a partir d’un treball d’arxiu i una performance entorn al diàleg postal amb una mateixa.

S’ha treballat entorn els límits de l’art, que ha permès formalitzar de formes menys previsibles per ells. S’ha treballat entorn el malestar amb les institucions educatives, però també entorn la importància de l’educació i les possibilitats que ofereix. S’ha treballat entorn les transformacions del barri, quins són els agents que treballen per la sostenibilitat de les seves comunitats, la seva diversitat, que és la de dins de l’aula també. Finalment, s’ha treballat entorn a la memòria, el passat i el futur d’elles mateixes i també del barri i la ciutat.

Paraules clau: educació, barri, memòria, comunitat.