Roger Serret i Ricou
Barcelona (1985)

“La sobresaturació i la sobreinformació a què estem exposades actualment és angoixant. Roger n'és conscient, i pren aquestes sensacions i les materialitza per mitjà de trobades col·lectives i autorreferencials on el glitch es transforma en escultura, la pintura abstracta es redibuixa a diferents mans a través de la performance, la imatge projectada s'escolta mitjançant una jam session, l'espai virtual és un sampler que va donant ritme a una coreografia on els píxels són éssers humans que es separen al seu ritme en una antiga fàbrica. Converteix l'error en una festa col·lectiva.”, text de Ricardo Trigo a “Compartir error”, Sala d'Art Jove 2017.

La mateixa metodologia erràtica i intuïtiva de desdibuixar disciplines, influeix en els seus estudis a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona creuats constantment amb l'activitat en el context de graffiti a nivell europeu. Aquesta mescla dona lloc a la seva praxis d'estructures-instal·lacions que es reapropien i resignifiquen qualsevol espai col·lectivament. La peça més significativa en aquesta línia és "Estructura Emocional Inestable" testejada en una trobada d'amigues i presentada mutada a les "Polivalents" (Hangar 2018).

Aquests processos també s'han vist en les col·laboracions per "Physiology Of Taste" de Michael Swaney (Galería Rafael Perez-Hernandez/A3Bandas 2015), "Demo" de Pau Magrané (LaCapella/BCNProducció 2016) i l'assistència reincident en exposicions de Lucia C. Pino ( Nivell 0 Arts Santa Mònica 2017, La Capella/BcnProducció 2021 i La Casa Encendida 2021). També ha mostrat la seva obra en exposicions col·lectives com "Gimmick" curada per Toni Hervàs (Sant Andreu Contemporani 2017) i en la instal·lació conjunta "Hay una red inmensa, un océano de posibilidades” amb Helena Vinent i Natalia Garcia (Homesession 2021). Paral·lelament en els últims tres anys ha treballat intensificant i rehabitant locals convertits en llars.

Presentació actualitzada el setembre de 2021