“Enfrontar-se a aquesta experiència amb estudiants d’ESO d'entre 15 i 16 anys és un repte que infon unes variables singulars en el procés habitual d’un projecte artístic. Els nois i noies que formaran l’equip de treball a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó, conjuntament amb l’equip docent implicat, aportaran el seu treball a l’execució de l’obra, però també una dosi essencial de significat. El context educatiu, de formació, la seva dinàmica i energia són un ventall de referències que tractaré de posar en joc a l’imaginar, projectar i produir aquesta obra.

Tal com apuntà Arthur Koestler, tota obra d’art pretén posar en relació aspectes de la realitat que aparentment no en tenen. El context general de l’educació dels joves, la realitat concreta de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó -amb la seva curosa mirada cap a les formalitzacions visuals i plàstiques-, el meu moment actual com a creador, alguna referència teòrica sobre l’aprenentatge que en aquests moments m’interessava, cert text literari que l’encàrrec d’A Bao A Qu m’ha descobert, són un cúmul de circumstàncies que, posades en relació, van destil·lant poc a poc la idea d’aquest projecte a realitzar.

Un projecte formal que no defuig les constants per les que el meu treball es mou en els darrers temps, i que vol enriquir-se d’aquesta aportació de nous estímuls que significa l’experiència pilot d’EN RESiDÈNCiA. Una experiència innovadora que posa èmfasi en la decantació dels processos i l’execució de l’art cap a la poètica relacional i la seva inserció en el teixit de la realitat.

El meu repte és que Deu mil hores assoleixi un nivell transversal de satisfacció. Voldria que els diferents productors d’aquesta obra hi puguem identificar un sentit col·lectiu d’autoria, és a dir, de creixement personal, de formació.”

Salvador Juanpere, La Verneda, dimecres 30 de setembre de 2009.