• 
• 

LES DIFERENTS ETAPES DEL PROJECTE

Des del principi, la idea de Sergi Fäustino ha estat transmetre als alumnes què significa un treball de creació escènica des de i amb el cos.

Obrir la mirada i reflexionar sobre el concepte de dansa i crear entre totes una obra on l’eina principal de construcció ha estat el propi cos.

Al llarg del procés s’ha donat prioritat al fet que les matèries de treball (temàtiques, dinàmiques, interessos...) anessin sorgint lentament sense imposar cap idea preconcebuda, de manera que l’obra ha acabat sent un conjunt de petits fragments creats i interpretats per cada un dels alumnes.

 

PRIMER TRIMESTRE

En les primeres sessions es van visualitzar vídeos de quatre obres en les quals el cos és el subjecte principal de l’acció.

Quatre maneres diferents d’enfocar l’escena a través del cos i el moviment:

de La Fura dels Baus a La La La Human Steps, passant per Martine Pisani o Yann Marussich.

A continuació, es van agrupar els alumnes per grups i se’ls va proposar que pensessin una idea amb la qual volguessin treballar les seves pròpies creacions.

Es van visualitzar totes les propostes —que van ser ben diferents— i es va comentar què els havien transmès i com havia estat aquesta transmissió.

A partir d’aquí es van dedicar algunes sessions a trobar un tema que interessés prou els alumnes com per motivar-los a crear, amb l’única condició que havia de ser un tema proper, que d’alguna manera els toqués.

Paral·lelament a aquest treball es van intercalar algunes sessions dedicades al reconeixement del propi cos a través d’escalfaments corporals, manipulacions per parelles, mesurament del propi cos amb les diferents parts del cos, mesurament del cos de l’altre i, per acabar, relació del cos amb l’espai.
 

SEGON TRIMESTRE

Arran de continuar buscant una motivació individual, va sortir el tema de la situació en la qual es troba una persona quan està sola, tot allò que passa en la intimitat que brinda la soledat. Es va continuar treballant, tant per grups com individualment, en les creacions iniciades durant el primer trimestre.

En una de les sessions es va decidir compartir el treball i es van veure totes les petites propostes. Posteriorment, els alumnes van escriure una idea o concepte que els havia vingut al cap i un petit text on explicaven una vivència personal relacionada amb aquell concepte o idea.

De manera natural es van formar dos grups, un grup de persones més interessades en el treball de cos i un altre grup d’interessades en el treball de text.
 

TERCER TRIMESTRE

Es va continuar aprofundint en les dues línies iniciades en el segon trimestre: treball de cos i de textos fins al dia de la presentació final.  Molt a poc a poc i per separat es van anar construint els materials de l’obra i en les dues ultimes sessions el Sergi va organitzar els materials per concloure el projecte.

La constant va ser sempre que els mateixos alumnes busquessin l’expressió per arribar a una proposta que girés a l'entorn de la intimitat i obrir un camp per expressar-se.
 

SORTIDES VINCULADES AL PROJECTE I PRESENTACIÓ PÚBLICA A LA PODEROSA

Es van organitzar tres sortides a l’espai de creació La Poderosa, dedicat a la dansa i el moviment.

L’objectiu d’aquestes sortides va ser treure els alumnes del seu entorn per mostrar-los com és un espai professional de creació i observar com podria incidir en els alumnes el fet de fer la sessió de treball en un entorn especialitzat.

La sensació que vam tenir docents del centre, mediadors i el Sergi va ser que alguna cosa els va moure, i arran de la primera visita al centre els alumnes van tenir una actitud més compromesa envers el projecte.

Les tres sortides, juntament amb la presentació pública a l’espai de La Poderosa, van ser un èxit pel que fa a la implicació, la motivació i la comprensió del que plantejava el Sergi, alguna cosa va canviar respecte a les seves mirades.

Calendari de sortides a La Poderosa:
11 d’abril
2 de maig
13 de juny: presentació pública de l’obra Quan estic sola
 

REFLEXIONS ESCRITES PELS ALUMNES DE 1r i 2n d’ESO
Algunes entrades del blog:
Efectes d’una intensa activitat física

A mi, especialment, em va agradar la última sessió més que l’altra, perquè a l’última vam canviar els exercicis de mobilitat corporal.

A l’última sessió vam fer uns massatges amb una parella, els quals consistien a relaxar l’altre company, que rebia els massatges.

Després, la Mónica ens va preparar l’exercici següent: amb els massatges que ens havia fet la nostra parella, havíem d’expressar ballant el que havíem sentit.

La majoria de la gent ballava moviments del canell, moviments de cap, etcètera.

Després, quan vam acabar aquesta activitat, ens van portar a una altra aula diferent, i ens van ensenyar les fotos que havíem fet a les sessions anteriors.

Aquesta activitat consistia a veure els canvis físics que produeix el teu cos abans i després de fer un exercici físic com és, en aquest cas, ballar.

Va ser curiós perquè vam veure diverses transformacions; hi havia gent que no canviava gens després de fer exercici físic, però en canvi n’hi havia que havia canviat bastant, perquè se’ls notava el desgast en el rostre, les galtes més vermelles, etcètera.
Manu
 

SESSIÓ DE CONSCIÈNCIA DE COS
Vam fer l’activitat següent: en parelles, una de les persones estava amb els ulls tancats i l’altra li tocava les extremitats del cos (cames, peus, mans...).

El Joan i l’Àlvaro vam fer aquesta activitat i ens va agradar molt, en vam gaudir.

Primer vam començar amb les articulacions del cap; picant amb els dits sentíem unes mans gustoses que ens tocaven el cap.

Després vam ballar amb els ulls tancats sols amb totes les articulacions toves, tractar de ballar amb totes les articulacions.

La sensació és de tranquil·litat.

 

VALORACIÓ DEL PRIMER TRIMESTRE

El darrer dijous del primer trimestre vam fer una sessió una mica diferent de les altres. Aquesta sessió consistia a fer una valoració de les activitats que hem fet al llarg del primer trimestre.

Dins de la valoració, vam tractar diferents temes i els vam comentar tots.

Des del nostre punt de vista, quan el Sergi ens va dir que havíem de valorar el primer trimestre, quasi tots vam coincidir que, en certa part, ens pensàvem que l’optativa anava més de ball que d’expressió corporal. Això ens havia sorprès.

Les activitats que proposava el Sergi estaven funcionant bé. La primera activitat consistia a fer una obra amb el cos (teatre, ball, teatre amb ball). A tots dos ens va semblar bé, i vam començar l’obra.

En el nostre cas, quan la teníem bastant perfeccionada i li vam mostrar al Sergi la nostra obra, ell ens va dir que era bona la idea però que estaria millor si podíem ajuntar la nostra obra amb un ball, i no ens va fer el pes. Crèiem que no calia, que ja estava bé tal com estava, però el Sergi ens va fer entrar en raó explicant-nos que en aquesta optativa es tractava d’explorar coses noves, a part de la dansa de tota la vida. 

Què hem après?

Hem après que les coses no només es poden fer d’una manera i que sempre hi ha alternatives per explorar. 

Ara pensem que afegiríem un mica més de dansa a l’optativa. 
Manu i Joan

La sensació és de tranquil·litat.
 

DIFERÈNCIA ENTRE EL BALL EXTRAESCOLAR I EL QUE FEM A “CREADORS EN RESIDÈNCIA”
En les dues classes aprenem molt, però a l’extraescolar treballem moviments pautats i coreografies amb la nostra entrenadora o professora, en canvi a l’optativa treballem a partir d’exercicis com ara teatre, petits moviments, relaxació, escalfament... amb la finalitat de perdre la vergonya d’expressar-nos amb el cos i de treballar tots junts. 

Una de les grans diferències és que en el ball professional l’entrenadora et pauta tots els moviments o t’ajuda a desenvolupar la teva creació, en canvi a l’escola no fem sempre el mateix ball, pensem què volem comunicar amb el cos i ballem o ens movem per aconseguir-ho.
N L Y
 

SESSIÓ DE CONTAMINACIÓ
En la sessió de contaminació vam poder mostrar al professorat els treballs que havíem fet sobre el moviment i també vam explicar el recorregut des de principi de curs al moment actual.

Vam ballar davant els nostres professors i ells ens van comentar que els havia agradat molt tot i que ballàvem sense música. Per a alguns, la música és una ajuda i, a la vegada, una distracció que no et deixa treure el que portes dins perquè estàs tota l’estona pendent de seguir la música.

Entre els professors es van explicar el programa de “Creadors en Residència”, que enguany compleix 10 anys.
 

TEXTOS ELABORATS PELS ALUMNES DE 1r i 2n d’ESO QUE FORMEN PART DE L’OBRA

Text del Manu
De vegades, sento una presència.

És aquella presència que sento quan algú es vol comunicar amb mi, però per alguna raó que desconec no ho fa amb paraules, ja sigui per covardia, per por, etcètera. Però, de sobte, sento una aura, una aura que es comunica amb mi, amb gestos, mirades...

Text de l’Aina
Un dia, quan estava a la muntanya amb la meva cosina, vam sentir un soroll darrere nostre. El vam sentir diversos cops, el soroll era cada vegada més intens. De sobte, vam veure un conill blanc com la neu i que, amb la llum del sol, brillava com un miratge.

No vam tardar ni dos segons a seguir aquell animal blanc amb pelatge brillant, fins que el vam veure posar-se sota terra en un cau. Segurament ens havia sentit, vaig pensar.

Després, parlant del fet passat, ens va semblar molt curiós aquell cau/refugi estrany per on el conill de pelatge blanc i brillant s’havia amagat.

I a poc a poc, ens vam anar endinsant en aquell bosc de la muntanya ple de secrets i zones inexplorades...

Text Maëva
Arriba un moment en què estic sola, necessito algú al meu costat, que m’ajudi, que m’escolti, però no hi és. Què faig? Fins que miro bé, és allà, aquella noia, la que em fa feliç. Ara sé que ja no estic sola, ara estic amb ella. He conegut algú fa poc, m’agrada passar l’estona amb ella, m’ajuda a relaxar-me, amb ella m’aguanto els nervis, però fa poc ens vam enfadar, vaig pensar que sense ella no soc ningú.

Text del Pablo
Quan m’avorreixo parlo sol, dono voltes, jugo amb el meu gos, miro Instagram, llegeixo còmics. M’agrada avorrir-me.

Text de l’Ona
Quan estàs amb els amics i t’ho estàs passant molt bé, esteu tots rient i passant el temps i de cop i volta, tot canvia, dius una paraula o fas alguna cosa i tothom para de riure, hi ha un silenci i et sents malament, passes vergonya. Com pot ser que una paraula o un gest ho canviï tot?

Text de la Nadia
A mi m’encanta l’ASMR, que si no sabeu què és, són sorolls gravats en un supermicro. Cada dia m’agrada escoltar-ho, però un dia li vaig ensenyar a la meva mare i em va dir que no li agradava i que era una bajanada. I jo no ho entenc, pot ser que sigui perquè en el passat era una cosa dolenta o similar.

Textos del Joan
Tots els jocs són patrons, per exemple: un joc en què has d’aconseguir mil victòries i fins que no s’acaben les mil victòries sempre és el mateix. El Fortnite és un joc que sempre és el mateix fins que te’n canses, cosa que a mi no em passa.

Jo, de petit, tenia por de la foscor i encara ara tinc por a la foscor; quan vaig pel carrer de nit, passo por. Un dia tornava de futbol, era de nit, cap a dos quarts de nou, i vaig veure un home estrany que em seguia, vaig tenir la sensació que em va seguir quatre carrers però al final va girar.

Un dia estava jugant al Fortnite amb un amic. Parlàvem, jugàvem, m’ho passava molt bé, però era una sensació molt estranya perquè era com estar amb un amic, però en realitat estava a quilòmetres de mi. A mi m’agrada, aquesta sensació. És la intimitat.