Societat Doctor Alonso EN RESiDÈNCiA a l'Institut Montjuïc

PRIMERA SESSIÓ

“L'altre dia vam estar amb el Tomás i la Sofía, que són els dos artistes de la companyia Societat Doctor Alonso. En Tomás és dramaturg i la Sofía ballarina de dansa contemporània. Ens van fer un croquis del que farem. Van establir tres fases:

1. Investigació 
2. Creació_
3. Assajos

Van passar tres vídeos (La naturalesa i el seu tremolor, entre ells) i ens van explicar més o menys de què anaven. Ens van dir que vindria un bateria que es diu Nico Gallego.
Durant les primeres classes sortirem al Graner, ens faran fer algunes activitats i escollir una cançó que ens agradi i explicar per què.
Durant aquest procés sortirem bastant de l'escola. Pensem que és un projecte que ens pot aportar moltes coses, sobretot imaginació i creació.”

Sílvia Alonso Domínguez i Andrea Fuentes Campos

SEGONA SESSIÓ

“En aquesta sessió vam fer diferents tipus de moviments i ritmes. Al principi vam fer una sèrie d'activitats de moviment per tota la sala i part dels espais del voltant, seguidament ens van ensenyar a fer ritmes a terra amb el nostre cos. Hi havia tres maneres de fer soroll: estirar-te a terra i donar-hi cops amb les mans o els peus, fer trepitjades, i quedar-te quiet o córrer. Vam fer dos grups perquè cadascun creés un ritme només amb aquestes accions que havíem practicat, sense parlar ni posar-nos d'acord prèviament. No podíem planejar cap coreografia i havíem d'improvisar en el moment.

Després van posar les cançons que cadascú havia elegit i vam explicar perquè havíem triat aquesta cançó.

Com a deures, ens van demanar que creéssim una coreografia, un moviment o una acció amb la cançó triada.”

Lola

TERCERA SESSIÓ: ROMAN SIGNER I EL TEATRE D'OBJECTES

“La feina d'aquell dia era treballar la nostra capacitat per a crear una obra amb materials quotidians de l'aula. Havíem de començar amb l'espai en blanc, sense objectes, i quan tinguéssim la necessitat d'aixecar-nos per agafar qualsevol objecte el podíem ficar allà on volguéssim amb la finalitat d'aconseguir crear una petita obra. Cadascú la podia interpretar com volgués.

Vam fer diferents “obres” perquè tothom hi participés i vam aconseguir crear diferents sensacions en l'ambient. Tot seguit, de cada obra fèiem una reflexió en la qual cadascú donava l'opinió.

Calia causar l'efecte que cada objecte era un personatge que cobrava vida en l'obra.

A la classe següent, amb la Sofía, també vam fer teatre d'objectes però amb els nostres cossos.”

QUARTA SESSIÓ: ASSAIG AL GRANER

Estiraments.
Per començar la sessió vam fer uns estiraments, com de ioga. El truc per poder-los fer sense caure era mirar un punt fix. Tot i així era bastant difícil.

Exercici corporal sobre l'espai i el so.
A continuació vam fer un exercici en el qual havíem d'estar molt concentrats. Consistia a anar movent-nos per l'espai i quan un/a parava havíem de parar tots, i així estar atents als moviments dels altres i els canvis de sorolls, ja que si una persona parava es notava i això feia que ens adonéssim que havíem de parar. Tot seguit vam fer un exercici on havíem d'escollir dues persones, una de la nostra dreta i l'altra de l'esquerra. Tenint en compte les dues persones que havíem escollit, l'exercici consistia a anar-nos movent per l'espai, però la dificultat era que havíem de mantenir les dues persones tal com les havíem escollit.

Exercici de concentració i repetició de moviments.
Seguidament, i sense oblidar-nos de les dues persones que havíem escollit a l'exercici anterior, ens vam asseure a terra formant un cercle i tenint en compte que no els podíem perdre de vista, ja que a l'exercici següent havíem de repetir un moviment d'una persona. Si aquesta persona havia estat escollida per algú anteriorment aquest havia de repetir la seva acció, i així successivament. L'objectiu de l'exercici era evitar a tothom menys a les persones escollides, com si fossin els nostres únics referents.

Exercici de confiança.

Ari i Anna

CINQUENA SESSIÓ: OBSERVACIÓ AL BARRI

“En la cinquena sessió del projecte Creadors en Residència vam fer un exercici d'observació a la plaça central del nostre barri, la plaça de la Marina. L'exercici consistia a prendre apunts d'algú que ens cridés l'atenció, tant objectivament com subjectivament. Havíem d'apuntar allò que aquesta persona ens transmetia i també com anava vestida o com eren alguns dels seus trets físics. Vam estar vint-i-cinc minuts asseguts a les escales del mercat veient la gent passar (i veient com ens miraven ells a nosaltres).

La finalitat de l'exercici era comprovar com percep la realitat cada un dels presents des d'un mateix angle. Després d'això vam posar totes les nostres observacions en comú i vam veure tots els punts de vista que hi ha sobre unes mateixes persones.”

SISENA SESSIÓ: VISITA AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA (TNC)

“En aquesta visita al TNC vam fer un recorregut per les instal·lacions i els espais. Vam veure els camerinos dels actors i ens vam fer fotos molt bones i guapes, també ens van explicar cada sala. La Sala Gran està ambientada en els teatres de l'antiga Roma. Després ens van ensenyar una altra sala, la Petita, en què es poden moure els seients i l'escenari per tal de fer l'obra davant del públic o que el públic estigui en el lloc dels actors.”

Jardins
Les instal·lacions del Teatre Nacional estan envoltades de jardins i oliveres, un espai obert per gaudir de l'entorn.

Vestíbul principal
Aquest espai ha estat concebut com una gran àgora coberta, tancada amb vidre, climatitzada i amb vegetació interior. Un lloc de trobada i descans que aplega les taquilles i la cafeteria. Unes escales mecàniques i un ascensor de vidre comuniquen el vestíbul principal amb el restaurant, un espai que ocupa mil metres quadrats just al damunt de la platea de la Sala Gran. L'accés al vestíbul es fa per l'escalinata de la façana principal, encarada al mar i enfrontada a la plaça de les Arts, una zona de jardins envoltada de palmeres i apta per a la presentació d'activitats parateatrals a l'aire lliure.

Sala Gran
S'hi accedeix per la part alta superior, travessant un passadís de circumval·lació que serveix de zona de passeig i descans amb finestres obertes a la sala. La decoració interior està feta de fusta, tant per millorar l'acústica com per aconseguir un espai alhora sobri i acollidor per a l'espectador. L'aforament és de 870 localitats, disposades seguint el model d'un amfiteatre clàssic, que garanteix la màxima visibilitat des de tots els seients. Les butaques, dissenyades per Ricardo Bofill, són d'acer inoxidable i pell de color tabac. Per damunt del sostre, hi corren una sèrie de galeries tècniques, amb finestres per als projectors de llum. El sistema de climatització funciona a través d'uns reixats que hi ha sota les butaques. S'han fet estudis de sonoritat molt complexos per garantir una bona audició des de qualsevol punt de la sala. A peu d'escenari es pot habilitar un fossat d'orquestra amb capacitat per a cinquanta-sis músics.

Caixa escènica de la Sala Gran
Aquest bloc de l'edifici acull tres sales d'assaig (al 5è pis), algunes oficines d'administració del teatre (4t pis) i tallers d'assistència tècnica i reparacions per a les produccions en curs (bloc simètric al dels camerinos d'artistes).

La caixa escènica pròpiament dita té una alçada de 35 metres. L'escenari fa 18 metres d'amplada i 16 de profunditat. L'alçada de la boca de l'escenari és de 9,85 metres, i la fondària sota l'escena és de 5 metres. La caixa també té dos espais laterals de 16 x 16 metres i una jàssera (espai darrere l'escenari) de 18 x 16 metres. A l'escenari hi ha tres plataformes que poden pujar individualment o conjuntament i permeten múltiples combinacions escenogràfiques. La pinta del sostre consta de 56 barres d'alumini de 22 metres de llargada que pugen i baixen impulsades per 56 motors. Cadascuna d'aquestes barres pot suportar un pes de fins a 500 quilograms, i poden portar, alternativament, focus o elements escenogràfics. Les barres es complementen amb 28 motors puntuals. Tota la maquinària escènica està controlada per un sistema informàtic.

Sala Petita
Aquesta sala polivalent del Teatre Nacional de Catalunya va ser projectada per Ibáñez/Bantjes, Consultors Escènics. Amb entrada pròpia pel carrer de Padilla, disposa de serveis independents dels de la Sala Gran (taquilles, lavabos, camerinos, sales de sastreria i maquillatge i magatzems, entre d'altres).

Les galeries laterals, la pinta superior i el terra constitueixen un espai en forma de prisma harmònic de 14,14 metres d'amplada, 21,70 metres de llargada i 8 metres d'alçada. El terra està format per trampes desmuntables. La sala és absolutament neutra, construïda amb materials funcionals. Ha estat concebuda com un espai físic flexible i adaptable a l'experimentació de formes no convencionals de relació entre actors i espectadors. Això és possible gràcies a les galeries mòbils, les butaques plegables i les grades telescòpiques, que permeten diverses disposicions dels seients del públic segons l'espai escènic. Aquestes opcions condicionen l'aforament de la sala (variable, entorn de les 450 places). Una escala interior comunica directament la Sala Petita amb el vestíbul principal.

Sala Tallers
La Sala Tallers s'ha convertit en el tercer espai del TNC. Es troba al mòdul central de l'edifici annex i ocupa 800 dels 5.600 metres quadrats de l'edifici. Aquesta sala, que ofereix aproximadament 500 localitats, disposa dels serveis corresponents (cafeteria, taquilles, guarda-roba) i camerinos, petits tallers, magatzems i oficines. A les dues naus laterals d'aquest edifici actualment hi ha un taller d'escenografia i attrezzo i una sala d'assaig.

Camerinos
A la zona d'artistes hi ha 70 places de camerinos per als artistes. Tots els camerinos de la Sala Gran estan disposats al voltant d'un pati per tal d'aconseguir un indret de circulació i comunicació que faciliti el contacte humà entre els actors. Una escala connecta el pati d'artistes amb la sala d'espera, des d'on els actors entren a escena. En aquest espai hi ha petits camerinos per a canvis ràpids, sales de maquillatge, perruqueria i vestuari d'escena, assistència escènica i camerinos per a grups (músics i cos de ball).

Magatzem d'il·luminació
Aquest magatzem centralitza tot el material luminotècnic del TNC i també fa les funcions de taller de manteniment i reparació d'aquest material. A les prestatgeries es poden veure els diversos tipus de projectors, que van des de 600 fins a 5.000 watts i pesen de 5 a 25 quilograms. Cada tipus de projector fa un tipus de llum diferent. L'il·luminador és l'artista responsable de decidir els “ambients” de l'obra.

Magatzem de mobiliari
El magatzem de mobiliari recull els elements de mobiliari escènic. L'organització del magatzem és per classes d'elements i tipus. Es pretén que els escenògrafs, responsables dels decorats, revisin si hi ha elements que puguin ser reciclats abans de fer construir o comprar un element nou.

Magatzem de vestuari i attrezzo
Aquest magatzem recull tot el petit material que s'ha fet servir a les obres, i està exposat de tal manera que permeti trobar ràpidament elements d'una mateixa classe que puguin ser reciclats.

Sales d'assaig i altres sales
El Teatre Nacional disposa de quatre sales d'assaig on els equips artístics preparen els espectacles abans d'entrar a les sales. També hi ha altres sales de treball on s'acullen activitats relacionades amb la programació, o bé actes i esdeveniments d'altres entitats.
 

RESUM DEL DIA
“Aquest dia ho hem passat tots molt bé, perquè és una experiència inoblidable amb companys i la professora amb el “carricotxe del Doraemon” i havíem fet una volta als encants a una tenda que tenien moltes coses de pel·lícules, sèries, etc.”

Julen
 

FUNCIÓ DEL DISSABTE 21 AL VESPRE
Ara escriu la professora. He tingut la sort d'estar convidada a veure la funció de dissabte al vespre. El primer que han fet durant la rebuda ha estat donar-me aquests auriculars.

Després, tot el grup d'espectadors ens hem assegut per observar la “natura” dels jardins posteriors del TNC, on ens han donat les instruccions necessàries. No vull revelar què és o com és la peça perquè considero que val la pena que cadascú se la faci seva. En tot cas, unes pistes: filosofia, música de Bach per a orgue, objectes, mercat... Tota una experiència per observar la realitat d'una altra manera.

SETENA SESSIÓ: OBSERVACIÓ D'UNA CRUÏLLA

“Este jueves 26 de noviembre fuimos cada uno con su propia silla a un cruce donde teníamos que observar a una persona, cosa u objecto y describir como se movían. También teníamos que poner alguna canción que tuviera algo en común con tu descripción. Estuvimos durante treinta minutos en silencio.

Después de todo esto volvimos al instituto y en la clase comentamos todos nuestras descripciones. Cada uno tenía diferentes observaciones. Vamos a poner una como ejemplo, la de Fauz:

Descripción objetiva: He visto un coche que lleva un muerto dentro. 

Descripción subjetiva: Me ponía triste 

Música: He escogido la canción de Wiz Khalifa titulada See you again porque me recordaba una escena de una película que se llama Fast and Furious en la que muere Paul Walker y ponen este mismo tema. Cuando lo comenté en clase casi todo el mundo lo interpretó de forma irónica, como si quisiera advertir a los demás que todos moriremos. Me gustó que se dieran cuenta, porque yo también lo pensé.

Aquí os dejamos un vídeo de lo que se ve en este cruce.

Fauz y Miguel Ángel 

VUITENA SESSIÓ: BUSQUEM LOCALITZACIONS

#1
LA PLAÇA DE LA MARINA
“Hemos escogido este lugar, porque sí, porque queremos, porque podemos, y porque nos gusta. También lo hemos elegido porque es un espacio grande, que permite moverse. Ya que es very chachi bonito, creo que sería un lugar muy ideal para poder hacer un “espectáculo” y reunirnos para hablar sobre este trabajo en conjunto y así pasar un rato todos juntos super hiper mega guay! PinkyBessiss, 0 dramas siempre smile:)”

Sílvia*-*, Andrea:3 i Julen Capilar Alcachofa :')
 

#2
LA CIRERA
“La Cirera és una botiga de llepolies situada al carrer de la Foneria, just al costat de la plaça de la Marina, una plaça molt coneguda del barri. Fa temps que va obrir. De petita, quan sortia del col·legi, hi anava a comprar llaminadures i és per això que hem escollit aquest lloc. Resumeix una mica la nostra infància i els nostres gustos.”

EL GRAN ARBRE
“Quan les dues anàvem pels Jardins dels Drets Humans vam tenir clar des del primer moment que era un lloc perfecte per fer una foto.

Jo, de petita, anava amb tot el meu col·le cada any per les festes de Nadal a cantar al Centre Cívic Pepita Casanelles, a un concert que fèiem per als nostres familiars. Sempre, quan acabàvem, ens feien una foto a tot el grup davant d'aquell arbre. Era molt gran i feia moltíssims anys que era allà. L'han tallat fa molt poc.

L'hem triat també una mica com La Cirera, perquè ens porta records de la nostra infància. (Aquí, el forat que va deixar aquell gran arbre.)”

DESCAMPAT (ESCOLA SEAT)
​“Davant d'una de les portes de l'Escola Seat hi havia un descampat en què només es veien escales, la porta de l'escola i els balcons dels pisos que li donaven d'esquena._La vam escollir i ens va cridar molt l'atenció perquè, tot i que estava situat just al costat de la plaça de la Marina, era un lloc que donava una mica com de “mal rotllo”. Ens vam imaginar aquell mateix lloc a la nit, tot fosc i buit: hi podria passar qualsevol cosa i ningú s'adonaria de res.”

Dina i Clàudia
 

#3
“Els professors i l'Onkar, un alumne d'origen indi, també vam buscar localitzacions. L'objectiu era fotografiar espais del barri que ens cridessin l'atenció per compartir-los amb tot el grup, per decidir després si ens servien per fer un espectacle itinerant. Així que vam decidir triar un lloc cadascú. El primer va ser el Vicenç.”

LA PLACETA QUE HI HA DAVANT DEL MERCADONA
“Ens va semblar que tenia quelcom de 'teatre clàssic', amb els graons que es poden fer servir de seients i la porxada que sembla una mica un fòrum. El lloc és espaiós i fàcil per concentrar-hi el públic.”

EL PORT
“Jo vaig ser la segona a triar. La meva intuïció em portava cap al mar, en direcció contrària on viu la gent del barri. Així que sense saber ben bé què ens trobaríem, vam anar en direcció al port, baixant pel passeig de la Zona Franca.

L'accés és bastant difícil. Ens vàrem trobar que la vorera desapareix i que l'autopista creua la zona sense passos de vianants. Tot i això, vam topar amb un paisatge interessant i suggeridor. D'una banda, el cementiri de Montjuïc, la presència de la mort, com a símbol de la quietud, i de l'altra, tot el trànsit dels vius, amb el transport de mercaderies, el moviment, el 'no parar'.”
 

#4
“Hem escollit aquest lloc perquè ens sembla una simbiosi perfecta entre paisatge urbà i paisatge natural. Se situa en un petit replà pujant a la muntanya de Montjuïc (rere de l'Anella Olímpica), és un lloc força desconegut per a la major part del barri, però aquí es pot gaudir d'una de les millors panoràmiques per veure el capvespre.”

Rubén

NOVENA SESSIÓ: UN RECORREGUT PER LES NOSTRES CASES

“Dijous passat vam fer una ruta pel nostre barri, la Marina, en la qual vam visitar la llar de cadascú de nosaltres. Vam anar des del carrer dels Alts Forns fins al Polvorí passant per Mineria, Can Clos, etc. Vam crear un itinerari per localitzar la casa de cadascú i marcar el recorregut que faríem, gairebé hi vam estar dues hores. Fotografiàvem cada porteria amb la persona que hi vivia i fèiem una breu explicació de cada carrer, el temps que feia que hi vivien i la història del bloc.

L'objectiu d'aquesta visita era conèixer el nostre barri des del punt més personal de cadascú de nosaltres.”

Clàudia i Dina

DESENA SESSIÓ

“Hem anat a l'Anella Olímpica a posar en pràctica algunes accions que el grup de la Fadwa, el Rubén i el Miguel Ángel havien pensat en una de les localitzacions que havien triat. Malgrat la pluja, hem treballat intensament. La Clàudia i l'Ariadna han fet de fotògrafes i el Rubén, la Fadwa i el Miguel Ángel, de directors. La resta hem fet d'intèrprets.

La primera acció, dirigida pel Rubén, consistia a fer una volta a l'anella i escriure una paraula d'algun concepte al terra de sorra. La segona, pensada per la Fadwa, era seure al voltant de l'estany i comunicar-nos cantant. Finalment n'hem fet una altra que consistia a cantar una cançó al voltant de l'estany.”

ONZENA SESSIÓ: CANVIEM DE PLANS A LA LOCALITZACIÓ #2

“La setmana passada vam continuar provant accions a les localitzacions que havíem trobat dins el nostre barri, la Marina. L'Anna, l'Ari i l'Abdul havien triat un descampat que els havia semblat prou suggeridor. De fet, hem trobat un videoclip que utilitza la mateixa ubicació.

Però quan hi vam arribar hi havia gent manipulant les escombraries i vam pensar que havíem de canviar de plans. Llavors el Tomás ens va suggerir d'escriure un poema amb el mòbil, i així ho vam fer. A continuació podeu veure'n alguns.

Just al costat del descampat hi ha un club de natació amb una pista de tennis. El contrast entre els dos espais ens va agradar tant que vam fer una nova ronda de poemes aprofitant que l'Ari és sòcia del club i tenia el carnet per entrar-hi.

La Sofía va fer una transcripció del que havíem vist a la pista.”

PENSEM UN RECORREGUT

“Aquest és el mapa on volem situar les cases dels alumnes d'EN RESiDÈNCiA. Per a orientar-nos hi hem afegit alguns carrers, el pàrquing, el Graner, l'institut, el parc, la muntanya, el Mercadona i algunes botigues. També hi hem afegit les localitzacions que hem triat per grups i que heu vist als posts anteriors.

L'objectiu d'aquest mapa és saber com farem el recorregut amb el públic. Encara no ho tenim clar del tot però ens ajuda a decidir on anirem i com hi anirem.”_

Abdul i Fadwa

SESSIÓ AMB EN NILO GALLEGO

“El dijous 31 de març de l'any 2016 vam anar al carrer de Gabriel Miró amb un artista que es diu Nilo. Ens va rebre fent-se el mut però a poc a poc anava parlant. El que volia és que escoltéssim l'entorn, es posava al mig del carrer a escoltar els nens, els cotxes, les persones, etc.

Després havíem d'escollir un company de la nostra classe de la residència per escoltar els sorolls del bar, de la Santiveri, etc.

Quan vam acabar d'escoltar els sorolls, el Nilo ens va proposar fer música amb un instrument que ens va donar: una calimba, d'origen africà. La nostra companya, la Fadwa, va tocar l'instrument amb els dits, després a la Lola li va donar un plateret que va dir que era d'un temple de l'Índia, després va donar un aparell electrònic que servia per posar multes a la gent però feia sorolls com si fos un DJ, i al final el Nilo va donar al Julen unes maraques per fer el so de l'activitat següent.

Finalment, el Nilo ens va ordenar de l'u al quatre, que eren les persones que tocaven els instruments. Per exemple, a la Lola li va tocar el número dos i havia de tocar el plateret. Quan estàvem a punt de tornar a l'institut el Vicent i l'Ana (profes) es van posar a cantar.”

Julen

DOTZENA SESSIÓ: ACCIONS PER A LA LOCALITZACIÓ #3

“El dia 7 d'abril vam fer la sessió amb la Sofía. Ens vam reunir a la classe per explicar el que faríem i la Dina ens va explicar la seva proposta: anar al parc de l'arbre que ja no hi és (Parc dels Drets Humans), reflexionar uns minuts i escriure en un paper la història d'una absència, l'absència d'un lloc, d'una situació, d'una persona, etc., tant era.

Així doncs, vam agafar el camí cap al parc de l'arbre que ja no hi és, ens vam plantar allà i vam començar a fer la reflexió. Cadascú es va col·locar en un lloc tranquil del parc per posar-se a escriure, i passats vint minuts ens vam reunir tot just davant d'on era l'arbre per posar-ho en comú. Allò va ser una carnisseria de sentiments, històries de vida, de mort, de pèrdua, d'admiració i d'enyorança, de rutina, i sobretot d'amor, d'amor per qui ja no hi és però encara és present dins de nosaltres, d'algú com un avi, un pare, un amic o fins i tot un arbre.”