• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

INTRODUCCIÓ - COMENCEM!

PRESENTACIÓ
Després de l’experiència més performàtica i site-specific de l’edició anterior amb Societat Doctor Alonso, i després d’un diàleg amb tot l’equip involucrat en el comissariat del projecte, es va decidir donar el protagonisme absolut al llenguatge del moviment en aquesta vuitena edició.

Així, els exercicis físics, les dinàmiques de moviment, la reflexió sobre què fem i com ho fem... La dansa en la seva globalitat ha entrat a l’aula i ha anat trobant-hi el seu lloc, acompanyada d’altres experiències com la visita de l’Alicia Laguna, que treballa en el camp del teatre documental, per exemple, i que va obrir altres perspectives sobre les arts escèniques, la memòria i el treball des del jo, que es veuen reflectides també en el treball final que van mostrar els alumnes al Mercat de les Flors.

Tenint en compte les reflexions i les paraules que van verbalitzar els alumnes una vegada feta la presentació (cooperació, treball en equip, amistat, esforç, llibertat...), cal incidir en el fet que la preparació en si de la presentació ha estat un tour de force que ha unificat el grup i ha esdevingut una prova de foc pel que fa a l’esforç i el treball en equip.

Així, Toni Mira va treballar punts clau del desenvolupament en el camp del moviment (equilibri, coordinació, ritme, autoconsciència del cos, pes i contrapès, desinhibició...) i al mateix temps va incidir molt en el treball en equip, en la creació col·lectiva (n’és un bon exemple el joc poètic que s’explica en els textos testimonials-blog sobre com van escollir el nom de la peça, que trobareu més endavant).

DIETARI, EXPERIÈNCIES, TESTIMONIS. EL PROCÉS
Tenint en compte que el blog que els alumnes, la professora i el tutor han anat actualitzant sobre el procés dóna informació sobre el que és realment el projecte, sobre com ha avançat i sobre el que és la presentació final (amb la preparació col·lectiva i la residència tècnica), considerem adequat transcriure a continuació la valoració de les sessions per part dels alumnes i el material que es treballava en cadascuna d’elles, que es van veure finalment reflectides a Nosotros.
 

COMENCEM!
Tot i que el passat 5 d’octubre els alumnes de tercer i quart d’ESO de l’Institut Josep Comas i Solà ja van conèixer en Toni Mira, l’artista que els acompanyarà durant tot el curs, ha estat avui quan han començat a moure’s literalment amb ell.

La primera sessió amb el coreògraf ha començat a les 8.30 del matí, quan les lleganyes encara no s’havien desenganxat dels nostres cossos.

“Caminem per l’espai a temps”, Toni Mira

Ens mirem als ulls, observem com camina l’altre i, així, comencem a trencar les imaginàries limitacions de l’espai que hi ha entre la vintena de cossos que deambulen per la sala. Quan ja ens hem habituat a anar a ocupar els espais buits, a jugar amb les direccions i a captar l’atenció dels nostres companys, comencem a orbitar sobre els que ens trobem, encara sense entrar en contacte. Juguem amb les dinàmiques, amb el ritme i amb les alçades, però intentant no deixar el ritme que ens marca Ketama i que en Toni intenta que interioritzem.

Sembla que ens costa seguir el ritme, però només és qüestió de concentrar-se i recuperar la calma (sembla que l’energia d’en Toni s’encomana ràpidament...). Posem-hi remei! La classe fa un gir de 180 graus quan el Toni ens fa quedar-nos quiets i prendre consciència de la nostra respiració i el nostre cos. De baix a dalt anomena els nostres ossos perquè, de manera molt simple, la nostra atenció interna es fixi en aquelles zones que escoltem. Ens imaginem com “un esquelet per on passa l’aire”. Un cop finalitzat el recorregut, obrim els ulls i tornem a caminar. Uau! Això és una altra cosa…

Filem, ara, la nostra major consciència corporal amb una sèrie d’exercicis que ens proposa i ens comencem a moure de manera lliure iniciant el moviment des d’aquelles zones que el Toni ens va assenyalant amb la veu. Un cop tot el nostre cos serpenteja sobre el parquet, el Toni ens dóna una pauta més: farem viatjar aquest moviment en una escala d’intensitat de l’1 al 10 i, així, també prendrem consciència de fins on som capaços d’arribar i aprendrem a contenir-nos per donar el just i necessari en cada ocasió.

Així, una classe que pretenia anar a l’uníson, al principi, es converteix en un marasme incontrolat de moviments: uns més tímids, d’altres més desinhibits; alguns absurds i d’altres més fluids. Tots vàlids.

Ha arribat l’hora d’entrar en contacte real amb l’altre. Cara a cara. I no hi ha una altra opció... jugarem al joc del mirall. Sembla que al principi tot va bé, però la cosa es comença a complicar quan en Toni ens diu que ha arribat el moment de jugar amb simetries encreuades imaginant que hi ha un eix al centre de l’espai que separa els membres de cada parella. Quan comencem a prendre consciència de la nostra lateralitat i de com d’aquesta manera és més fàcil aproximar-se a l’altre i entrar en contacte amb ell, ens proposa el quid de la sessió:

“Ara crearem, per parelles, una seqüència de vuit temps amb el tipus de simetria que vulgueu.”

Encara que ja fa més d’una hora que dialoguem, és l’hora de cedir, de negociar, de prendre la decisió física de quina és la seqüència que voldrem mostrar després als nostres companys. El registre musical canvia completament: ara és més ràpid, més marcat.

Creem un semicercle i les parelles s’intenten moure, amb les seves seqüències, al ritme de la música. “Que ràpid!”, diu una veu femenina a la classe... Els que entenen millor la música i els més segurs repeteixen la seva seqüència, intenten anar-la lligant fins a tres frases musicals seguides. Si el ritme no para... per què ho hem de fer nosaltres?

“También es importante saber quedarse quieto”, Marian Rivero (professora d’expressió corporal que guia els alumnes a la tercera hora del projecte).

Ara que ja tenim més confiança en el Toni, entre nosaltres, en l’espai, i també en el llenguatge i en el nostre cos, fem un últim exercici de pesos i contrapesos per compressió i tracció.

On és el nostre eix?, el nostre punt d’equilibri? Quant pes puc i he de donar per aconseguir mantenir-me dret i no fer caure la meva parella? Els nostres cossos ja s’entenen millor i podem deixar-los sobre els dels altres, entrar en contacte total i generar un diàleg molt més compromès.

Per acabar ens posem en cercle, ens anem acostant progressivament i llencem tot allò de què ens volem desprendre amb el crit més fort que ens permet la nostra anatomia.

Deures per al proper dia: “Porteu cançons que us agradin molt”, Toni Mira

Tant de bo tots els deures fossin així de divertits... La tercera hora amb la Marian Rivero porta el lema “Vamos a movernos como queramos”. Al principi hem parlat sobre la sessió amb el Toni, hem explicat el que hem fet, què ens ha resultat més fàcil, més divertit o més pesat. Quan es treballa amb un grup reduït i amb un nivell de confiança elevat, com és el cas, és molt més fàcil accedir a treballar aquest tipus de pautes i exercicis. Tots ens vam adonar que era més fàcil del que es preveia accedir a cossos, en principi, desconeguts.

“La verdad es que ha sido fácil. Tenemos mucha confianza”, Asley Rosado (alumna de quart d’ESO). Com que ja veníem desinhibits del matí, no hi ha res que ens aturi. Amb cèrcols, amb pals, en parella, en grup, sols, amb reggaeton, amb balades... És igual, ens movem amb l’únic objectiu de moure’ns i saber associar això que ballem a les emocions que ens desperten les cançons que la Marian proposa. Què ens proposa ella per a la propera sessió?

Quina casualitat! Ens demana que el pròxim dia portem cançons que ens agradin molt, que ens facin moure, que ens activin i que no puguem evitar ballar en escoltar-les.
A buscar músiques, a ballar i... Fins a la setmana vinent!
 

 

• 
• 
• 
• 
• 

CREACIÓ COL·LECTIVA

Cristina Alonso ens proposa una activitat de creació col·lectiva. Muntem un circuit de quadrats. A cada quadrat hi haurà un amfitrió, i els convidats aniran visitant tots els quadrats. Els amfitrions agafen materials i comencen a treballar en els seus quadrats. Els convidats miren què ha fet el seu amfitrió, agafen algun element i fan modificacions i... Canvi! Els convidats van cap a un altre quadrat, d’aquesta manera amfitrions i convidats interactuen en el quadrat. Finalment... les creacions conjuntes.

Com ens hem sentit? Ens hem sentit còmodes amb tots els convidats?
L’Alam s’ha sentit una mica agredit per un dels seus convidats perquè no volia que li canviessin l’obra. Othman se sentia propietari i ho volia fer sol al principi. Sembla que tots els amfitrions acaben coincidint que acaba manant més el convidat que no pas ells, perquè el convidat és qui porta material nou per a la creació.

• 
• 

QUINA ÉS LA CLAU?

“Ha sigut interessant veure com estem tenint confiança en nosaltres” (Ashley). “La tranquil·litat” (Alba).
”Divertit” (Nathali).
”Tenim més coordinació” (Brahiam). “Fluïdesa i treball, ganes de fer-ho bé” (Lucía). “Diversió, motivació, treball en grup” (Khalid). “Guai” (Hong).
”Treball en equip” (Saad). “Diversió, confiança” (César).

• 
• 
• 
• 

FILAR, FILAR I FILAR... ENS VISITA ALICIA LAGUNA (SÂLMON< FESTIVAL)

Després de més de dos mesos amb en Toni Mira a l’Institut Josep Comas i Solà, tot comença a cohesionar-se i a prendre forma. Més enllà de com vagi el procés de la peça final que el grup de l’aula oberta crearà al costat del coreògraf, s’evidencia que en Toni ha sabut guiar els alumnes en un treball de relacions, de col·lectivitat i de significació.

La gestualitat, la capacitat de donar sentit a allò que estem expressant amb el cos, o fins i tot la capacitat de treure totes les capes conscients de més que li donem al nostre moviment, són coses que ja es palpen de manera més fluida a l’aula.

Toni Mira no ha estat sol durant el procés i, aprofitant les circumstàncies que s’han anat donant fins ara en la seva estada a l’institut, s’ha treballat de manera plural, transversal i calidoscòpica. Més enllà del gran treball que està fent en Toni, i amb l’objectiu de crear relacions i aportar una visió molt més àmplia als adolescents, hem inclòs un parell de sessions que multipliquen i diversifiquen el projecte.

En primer lloc, i aprofitant el viatge del Toni a Mèxic, la Cristina Alonso, coordinadora de projectes del Graner, guia una sessió sobre identitat, origen i creació col·lectiva. Parlem d’on venim, d’on són els nostres pares i on ens agradaria viure com a tres motors senzills per reflexionar i crear un gran mapa visual de possibilitats. A més, la Cristina acosta el festival Sâlmon a l’aula, donant la possibilitat que un dels artistes del focus llatinoamericà que participa en el festival faci una sessió específica per a ells.

Relacionar-se de prop amb l’alumne, conèixer els seus interessos, la seva procedència, la seva manera de crear en un espai delimitat i entrar en diàleg amb la resta dels seus companys i professors, permet generar vincles molt més forts que després enforteixen, també, el treball grupal. A més de facilitar la generació d’idees, la incorporació i la recerca de recursos i la comunicació entre tots els agents participants.

Alicia Laguna, l’artista mexicana triada per unanimitat en la sessió amb la Cristina, desenvolupa la segona sessió especial. L’Alicia comparteix l’hora amb en Toni Mira per parlar dels seus projectes al Teatro Línea de Sombra, especialment de la peça Amarillo. Els alumnes no han tret els ulls de la pantalla ni de l’Alicia en tota l’hora. La immigració, tema clau de la sessió, molt propera a la majoria de l’alumnat, i l’afabilitat de l’Alicia generen un gran interès en tots.

En Toni, que en la sessió anterior ha treballat amb els nois i noies de l’aula oberta una de les seves coreografies més famoses, veu ràpidament la relació que tot allò té amb la seva feina. L’ajuda a obrir horitzons sobre què continuar fent amb els alumnes i per quin camí portar el projecte per generar interès, creixement personal i proximitat, també, amb la peça. Immigració? En seguirem parlant i filant en la resta de sessions? Potser ja hi ha tema sobre el qual parlar en la peça que crearan... El que sí que sabem, segur, és que... seguim!

• 
• 
• 

JA TENIM NOM!

Els alumnes de l’aula oberta de l’Institut Josep Comas i Solà ja tenen data, espai i nom per a l’espectacle que estan creant sota la direcció de Toni Mira. La peça avança de manera exponencial i ja no queda ni un mes per a l’estrena, que serà a la Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors el 16 de juny a les 12.00.

El coreògraf ha estat pensant durant el procés quin nom posar a una peça que encara està en construcció, però ha trobat una manera participativa i poètica de trobar un nom entre tots basat en un joc que va descobrir durant la seva adolescència.

El joc es desenvolupa de la manera següent: entre tots proposem un total de trenta-dues paraules arbitràries que s’escriuen en un paper. S’agrupen de dos en dos en l’ordre que són proposades i s’extreu una paraula que relacioni tots dos conceptes, de manera que resultin setze noves paraules.

Es tornen a unir els conceptes de dos en dos i es proposa un total de vuit paraules que podrien ser la intersecció, segons els alumnes, entre les dues paraules anteriors. Es repeteix el procés fins a aconseguir una única paraula resultant. Es diu que aquesta última paraula correspon a allò que preocupa qui està jugant.

Hi juguen i l’última de les seves relacions és “relación-mundo”. Voleu saber quina és la paraula resultant i, per tant, títol de l’espectacle?

NOSOTROS
Seguim!
 

TEXTOS COMPLEMENTARIS

“La fisicalitat s’omple d’emoció”, Marisol Rufo

Toni Mira, consolidat coreògraf i director de la companyia Nats Nus Dansa, ja ha creuat l’equador de la seva residència a l’Institut Josep Comas i Solà. Després de cinc mesos d’experimentació i creació d’un ambient flexible i proper que possibiliti la cohesió del grup i afavoreixi la creació artística, en Toni comença a donar forma a la peça que els alumnes de l’aula oberta de tercer i quart d’ESO de l’institut duran a escena a final de curs.

En Residència és un projecte transversal que intenta donar resposta a les necessitats múltiples dels centres i els joves acostant l’art, en totes les seves disciplines, com una forma directa de creixement i desenvolupament. És per això que el projecte es concep com un contaminant i no pretén quedar-se a l’aula, sinó que intenta arribar més enllà de l’aula i més enllà del centre. Arribar a altres alumnes, al barri, crear comunitat, interès i, també, públic.

D’una banda, en Toni entén el procés de manera col·laborativa i sinèrgica on tot suma i tots sumem. Els seus coneixements sobre arquitectura i l’amor per aquesta disciplina fan que les seves peces tinguin molt a veure amb la forma, la geometria, el que és visual, el mapatge... És per això que es planteja la continuïtat en diagonal del procés amb el suport d’altres docents i altres assignatures, com és el cas de les matemàtiques o la plàstica. La dansa és un codi que es permet moltes llicències i el Toni treballa la peça com un tot fragmentat que passa per diferents estats i com una construcció d’espais que es van resignificant. De vegades amb contundència i de vegades pel plaer de fer i mirar.

“La meva manera de treballar és des de la forma. A partir d’aquí es pot generar tot el contingut que vulguem”, Toni Mira

A més, la particularitat de la residència en aquest centre, al marge de l’especificitat artística —que varia cada any—, és que sigui dins d’una aula oberta i que aquesta tingui un enfocament pràctic. Els alumnes tenen la possibilitat de fer pràctiques curriculars en empreses de diferents sectors professionals. Aquesta residència tracta que es faci real l’obertura de sectors i que les arts escèniques en tots els seus processos i professions siguin també una opció per als joves.

L’obertura de possibilitats és sempre obertura al futur. El grup ha pogut assistir a sessions concretes com la de l’artista Alicia Laguna, directora artística del Teatro Línea de Sombra de Mèxic, o la visita al Mercat de les Flors, per veure el nou espectacle del Pere Faura, Sweet Tyranny. Aquestes sessions han permès obrir també altres maneres de fer i l’apropament a altres espais i artistes.

De la mateixa manera, el coreògraf tracta que el contingut que es generi en la peça sigui d’interès per a ells, i per això ha volgut saber quines són les coses que detesten i que els agraden del seu entorn. La dansa, en definitiva, és una forma d’expressió pròpia i sempre és més interessant quan un parla sobre el que realment el preocupa i ho vol explicar als altres.

“La fisicalitat s’omple d’emoció”, Toni Mira

La proximitat del Toni i el seu saber fer i estar han generat molt interès entre alguns dels alumnes i això demostra que l’art genera llaços, canvis i, sobretot, treballa l’emotivitat, les complicitats i l’afecte entre les persones.

“Es genera molt interès a la porta del gimnàs. Sempre hi ha ulls al darrere”, Toni Mira

És destacable i actua com a bon indicador del projecte que dos joves del grup hagin decidit participar en un espectacle que el Toni està preparant per a l’Altre Festival, festival d’arts escèniques i salut mental. L’Ashley Rosat i l’Alam Carrera van a tots els assajos que el coreògraf imparteix a la Fabra i Coats i el Centre Cívic Baró de Viver per tirar la peça endavant.

L’art és un element transformador i obre camins. S’està treballant activament perquè la creació de relacions sigui expansiva i perquè la col·laboració sigui entre el màxim nombre d’agents possibles. Generar lectures compartides i vincles entre ells és sempre enriquidor.
 

EXPERIÈNCIES SINGULARS

Volem remarcar tres moments específics del procés del projecte En Residència, curs 2016-2017, a l’IES Josep Comas i Solà:

Participació en una Grada Jove del Mercat de les Flors
El grup d’alumnes que ha participat enguany a En Residència va assistir a la Grada Jove. El programa Grada Jove proposa sessions pròximes i amenes, amb un format de treball i assaig, per entendre i descobrir el procés de composició d’un espectacle de dansa. Formats diversos que busquen trencar barreres i establir diàlegs, a partir de l’espectacle, entre el creador i l’espectador. Dirigit a joves estudiants de cicle superior de primària, secundària, batxillerat i els cicles formatius perquè gaudeixin dels seus espectacles.

En aquesta ocasió l’espectacle que es va obrir a la Grada Jove va ser Sweet Tyranny, del coreògraf Pere Faura. Va ser una gran experiència perquè veien un espectacle quan encara no és a la cartellera, amb la proximitat del procés de creació, el coreògraf i l’equip, enmig d’un procés com En Residència, on els alumnes de l’IES Josep Comas i Solà just estaven incorporant la dansa en el seu dia a dia. D’altra banda, l’espectacle en si de Pere Faura utilitza iconografia pop, jove, i fa una reflexió molt directa i explícita sobre el treball i l’oci, temes dels quals els alumnes en tenen una opinió i els són pròxims.

Dues alumnes participen en un espectacle de Toni Mira
Dues alumnes de l’IES Josep Comas i Solà van acompanyar en Toni Mira en un projecte molt singular: una peça per a l’Altre Festival, d’arts escèniques i salut mental. Per a l’edició 2017 en Toni va crear una peça amb vuit persones de diferents condicions i edats, que es va mostrar a Fabra i Coats. Una experiència irrepetible que va consolidar encara més la feina d’en Toni amb el grup d’En Residència i va atorgar valor tant la dansa com el coreògraf i les alumnes que hi van participar.

Residència tècnica a la Sala Pina Bausch
Dos dies i mig abans de la presentació (14-15-16 de juny) els alumnes van participar en una residència tècnica a la mateixa sala on van fer la presentació, la Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors. La residència tècnica és important perquè d’una banda posa al límit els mecanismes de la paciència, l’esforç i el treball col·lectiu, i de l’altra banda permet als alumnes conèixer la part més tècnica del que fins ara era per a ells creativitat 100% i estar en contacte amb el món artístic professional.