Troposfera.xyz EN RESiDÈNCiA a l'Institut Josep Comas i Solà

ATERRATGE

El grup del Comas i Solà, de l’Aula Oberta, estava format només per nois. Això generava certs dubtes sobre les dinàmiques internes i els tipus de llenguatges artístics que s’utilitzarien. Durant les primeres setmanes es va fer un treball de coneixement mutu, de creació d’un marc de confiança, d’exploració dels espais on fer l’activitat, de cerca d’interessos i referències i d’obertura als diversos llenguatges artístics que s’utilitzarien.

En aquestes primeres sessions hem tingut l’oportunitat de conèixer la classe, de presentar-nos, de reflexionar sobre el món digital contestant a un qüestionari i de prendre contacte amb diferents objectes, per arribar als malabars. Amb entusiasme anem aprenent tècniques bàsiques dels malabars així com descobrint la relació del cos amb els objectes a través de la recerca; interpretant, observant i component.

Les xarxes digitals són un espai més de creació i comunicació. A l’inici del procés es va fer una enquesta per detectar quines eines digitals coneixien, n’eren productors o consumidors. A partir d’aquesta informació el Dídac i la Teresa van fer una tasca d’obertura a noves eines, de modificació de les ja conegudes tant per generar continguts audiovisuals com per comunicar, interna i externament, el que s’estava vivint dins i fora de l’aula.

AULA

La sessió de l’altre dia la vam començar a la sala d’ordinadors, que en el nostre institut es diu ART-TIC. En Dídac i la Teresa ens van ensenyar com iniciar una sessió al blog creant-nos el nostre propi perfil, vam parlar també sobre crear-nos cadascú el nostre propi canal de YouTube per a publicar els nostres vídeos en privat, ja que no volem que ningú els vegi (fins que estiguin editats). També ens van ensenyar el programa d’edició que utilitzarem, el DaVinci Resolve per a l’ordinador i el BeeCut per a mòbil, que pel que es veu són fàcils d’utilitzar, té moltes eines d’edició, entre elles correcció de color als vídeos, efectes visuals i post-producció d’àudio.

Els malabars, sobretot el diàbolo, i la dansa van constituir el vehicle d’experimentació, creació i creixement. 

Al principi de EN RESIDÈNCIA vam fer alguns jocs per a familiaritzar-nos amb el diàbolo i les seves parts. Era molt divertit al principi, però més endavant vam fer coses: trucs amb el diàbolo i vam fer malabars. 

MALABARISTES

Per als/les malabaristes, l’element de treball és quelcom molt personal, que s’adapta a les formes de creació i manipulació particulars de l’artista. Per això es van comprar diàbolos, que es van personalitzar, i es va fer un taller de construcció de bastons.

Estàvem a classe, van arribar en Dídac i la Teresa i vam marxar cap al Centre Cívic Trinitat Vella, ens van donar el nostre diàbolo, el diàbolo que utilitzarem durant tot aquest curs i en el projecte EN RESIDÈNCIA. Ens van ensenyar a muntar-lo i després de muntar-lo ens van dir que el podíem tunejar a la nostra manera.

CÀMERA

La càmera es va introduir des del principi i es va incorporar a la dansa i als malabars, constituint un element més de l’acció. Això va permetre un registre del procés molt orgànic en el que no només van participar els creadors, sinó que també es van involucrar docents i alumnat.

Un altre dia vam anar al Centre Cívic de Trinitat Vella, aquell dia no vam fer ni diàbolo ni malabars sinó que vam ballar, no era ben bé ballar , però estava relacionat amb els moviments del cos. Vam fer òrbites mentre ens gravàvem els uns als altres . Els altres dies vam veure dos vídeos, un d’Akram Khanah i un altre d’Israel Galván que són dos ballarins de dansa contemporània.

També es va experimentar amb la càmera analògica, fent fotografia des de “dins del diàbolo”

UBICACIÓ

Era un dimecres, un dia assolellat, vam anar al Parc de la Trinitat Vella a fer fotos amb una copa de diàbolo enganxada a una càmera. Ens vam dividir en dos grups: la Teresa s’emportava a quatre alumnes per a fer fotografies d’elements del paisatge amb el diàbolo-càmera. El Dídac es va quedar amb els altres practicant trucs de diàbolo. Amb la Teresa vam començar a passejar pel parc per prendre fotos al nostre voltant. 

La ubicació també va ser una qüestió important. Es va treballar en diversos espais: a la sala d’ordinadors, a l’aula, en l’espai públic i al Centre Cívic de la Trinitat. Degut a les mesures Covid, es va fer necessari buscar un espai fora del centre per conservar els grups bombolla. A la pràctica, el treball al Centre Cívic va ser molt agraït i va propiciar altres relacions i oportunitats.

Vam ocupar diferents espais: l’aula, l’exterior de l’escola i el Centre Cívic. Vam anar variant d’acord amb les característiques de cada sessió i de la previsió meteorològica.

L’ESPAI PÚBLIC

L’ocupació de l’espai públic ha estat un leitmotiv del procés de creació. La mostra final, de fet, recupera aquesta idea es presenta a diversos punts de la ciutat de Barcelona.

Vam sortir a fer pràctiques amb el diàbolo a llocs emblemàtics de Barcelona amb alguns companys i el professor. Primer vam quedar a Arc del Triomf per fer les nostres primeres fotos i els nostres primers vídeos de les pràctiques, vam baixar pel Passeig de Lluís Companys fent exercicis de diàbolo en cadena fins al Parc de la Ciutadella per fer més trucs, més fotografies i més vídeos. Davant de la fontana i l’estany que hi ha a la Ciutadella, vam intentar fer un vídeo de tots junts amb el diàbolo amb entrades i sortides del camp de gravació, però fèiem molts errors i havíem de repetir el vídeo una vegada i una altra d’entrada . Vam fer una parada davant del Parlament de Catalunya per fer unes fotos amb el diàbolo. Allà no ens vam atrevir a fer trucs de diàbolo ja que els mossos d’esquadra ens vigilaven. Del Parc de la Ciutadella vam anar a la Platja de la Barceloneta per a fer fotos a l’Hotel W i gravar-nos a la platja.

CONTAMINACIÓ - LA CENTRAL DEL CIRC

CONTAMINACIÓ - CIRC D’HIVERN

CONTAMINACIÓ - QUINZENA METROPOLITANA DE LA DANSA

CONTAMINACIÓ - LAZUZ

CONTAMINACIÓ - BARRI BESÒS

IMPROS

COMPOSICIONS

ASSAJOS

MOSAIC

TANCAMENT

RESSONÀNCIES

CREACIÓ

Una de les qüestions més importants del procés i de les creacions de circ, és la constitució d’un col·lectiu. Simbòlicament, posar un nom i triar una imatge, un logotip, és una forma d’enunciació del grup. 

Després d’un procés de reflexió es va triar el nom de DIAMALBORS (Diàbolo/Diamant+malabars) i pel logo es va voler explicar la variació de cultures que formaven el col·lectiu. 

Per a la construcció dramatúrgica es van basar en les batalles de galls del hip hop, fent una revisió crítica de la seva estructura.

El dimecres  el Dídac i Teresa ens van deixar de deures sobre la baralla de galls o FMS tres coses positives i tres negatives i després , ells havia creat una improvisació per a practicar els trucs

Per la construcció de l’espai escènic, es va experimentar amb les línies a terra a partir de la idea del joc del Tagram i donant forma a un Mosaic en el qual es farien les improvisacions.

Mica en mica, es van començar a provar les improvisacions dins de l’estructura marcada amb guix.

Vam estar practicant les entrades de cadascun de nosaltres i què s’havia de fer dins el mosaic. Abans de començar a marcar les X vam fer un repàs perquè altres persones acabessin aliniant-se en el mosaic, altres feien moviments de cos amb els braços i un diàbolo a la mà per després passar-lo als primers que sortirien al mosaic. Vam seguir repetint fins que arriba el moment en què només cinc persones surten per començar el final i la resta seguir jugant al mosaic. Els tres primers sortirien a fer una mini actuació per començar a fer la base de la composició final, quan aquests tres acabessin, entrarien els altres dos, que farien el mateix.

Per anar perdent la por al públic, es van fer entrenaments i assajos a l’exterior

Vam agafar les coses i vam anar a la plaça de la Trinitat per practicar el nostre espectacle i perdré la vergonya davant del públic. Vam començar i cada vegada s’acostava més gent per veure la pràctica que és part del nostre espectacle, alguns ens vam posar nerviosos.

Poc a poc es va tancant l’estructura de la peça, l’inici és marca amb el dibuix de l’espai escènic i pel final s’investiga fent composicions amb els diàbolos.Per acabar van entrant els altres companys a deixar els seus pals en equilibri i fent una composició amb els diàbolo .

I finalment es presenta i comunica la proposta:

Un joc col·laboratiu on exposar inquietuds, textures, formes i colors. Ajuntem-nos, dibuixem un paisatge on més ens vingui de gust o omplim-lo, peça a peça, fins que el mosaic estigui acabat. Només habitant el buit en un diàleg constant i adaptant-nos al que els altres ens proposen, només així aconseguirem que no sigui una trencadissa.