Sempre que començo un projecte teatral amb gent que no conec i sense un punt de partida dramatúrgic o un text previ, el primer que haig de fer és tenir una bona escolta a l'hora de conèixer el grup de participants. Això que sembla tan senzill és en realitat un repte, té a veure amb una capacitat d'observació que intenta evitar les idees precipitades o els falsos prejudicis. Els dramaturgs tenim el costum de muntar històries, situacions, personatges, composicions dramàtiques, paisatges, metàfores... amb tot allò que se'ns passa pel davant. Jo ho faig constantment, busco els senyals dramatúrgics, -o més aviat me'ls trobo-, a tot arreu. El que m'agradaria és que aquestes troballes apareguessin a partir del grup, de cada singularitat individual i col·lectiva.

M'interessa especialment aquest procés perquè em ve de gust compartir un espai artístic amb un grup d'adolescents, descobrir les diferents veus, els moviments, com són els cossos, les mirades, els referents, les emocions, les paraules, les històries... A partir d'aquí, treballarem plegats amb l'objectiu d'escriure un text, o una partitura escènica.

La meva carrera com a dramaturga i directora m'ha portat a escriure textos teatrals i també a treballar en el món de la dansa. No voldria definir abans d'hora la forma escènica final.. ho sabrem a mida que anem avançant en l'experiència compartida.