‘Cinc mil dies’, un monòleg per a vint veus
El procés de creació de Marc Artigau EN RESiDÈNCiA a l’Institut L’Alzina culmina amb la realització d’un vídeo i d’un col·loqui amb els i les participants
Dimarts 9 de juny, el blog de la residència de Marc Artigau a l’Institut L’Alzina va acollir l’estrena en línia de Cinc mil dies, un mosaic d’escenes teatrals que Artigau i l’alumnat de 3r d’ESO participant en el procés de creació pensaven representar a la Sala Beckett, mediadora del projecte. L’emergència sanitària els va impedir continuar treballant plegats a mig curs, però com passa sempre en els entorns creatius, el grup va trobar la manera de fer-ho a distància, adaptant la peça a la nova realitat.
Així, Cinc mil dies es gaudeix com una successió de petites històries que, a la manera dels contes d’un recull, els intèrprets expliquen davant la càmera. Una vintena d’escenes escrites de manera col·lectiva, que pel fet que cada alumne interpreta en solitari, a casa seva, podrien considerar-se monòlegs, tot i que la interacció amb Marc Artigau, fil conductor de la proposta, trenca el rigor d’un soliloqui.
La teatralització de cada petit relat, l’espontaneïtat dels joves, l’agilitat de les transicions entre escenes o la durada de l’espectacle (gairebé una hora) van fer oblidar al públic virtual que estava assistint a un enregistrament i no a una actuació en directe. A banda de l’acurada edició dels fragments, a càrrec de la Beckett, una altra raó que explica el bon resultat és el grau de compromís dels i de les participants en la proposta; una implicació generosa que Marc Artigau va agrair en la conversa en línia amb alumnes i docents que va tenir lloc el 12 de juny, i que va comptar amb la moderació de Víctor Muñoz, responsable de formació del teatre del Poblenou.
El col·loqui postfunció
Des de fa uns anys, és habitual que els teatres de Barcelona ofereixin xerrades obertes amb l’equip artístic dels seus espectacles, amb l’objectiu que públic i artistes teixeixin una relació propera i directa. En casos com el de Cinc mil dies, aquests col·loquis són fonamentals per copsar les impressions de creadors i alumnes de secundària implicats en un mateix projecte.
Víctor Muñoz va donar veu a totes les persones participants en el procés de creació. Artigau, un dels primers a intervenir, va expressar la seva satisfacció per haver entrat en contacte amb una altra generació, que va aportar energia nova i una mirada fresca al procés. Pel que fa als i a les alumnes, van assegurar haver après a escriure millor, a vèncer la vergonya de parlar en públic o a ser més creatius. N’hi va haver un que va agrair l’oportunitat de parlar davant la càmera, perquè aquesta experiència li servirà en el futur si ha de fer exposicions públiques d’un treball, i una alumna va confessar que s’havia tornat més sociable. En conjunt, totes i tots van coincidir a dir que recomanaran participar a EN RESiDÈNCiA a altres estudiants perquè aprendran d’una manera diferent, o perquè coneixeran companys i companyes d’altres grups amb què mai no haurien parlat.
També l’artista resident va reconèixer haver après a tenir paciència, mentre que els docents Marta Arteaga i Alejandro Garrido van manifestar la seva il·lusió per un projecte que consideren necessari al món educatiu. Van sorprendre’s amb la transformació de l’alumnat, capaç d’afrontar les seves pors a través de l’escriptura i del joc teatral, i fins i tot van explicar que havien aplicat els mètodes de treball d’Artigau a l’aula d’acollida amb resultats molt positius.
Podeu recuperar la conversa entre artista, alumnat, docents i moderador en aquest enllaç.