‘En Dissidència (Oblit-19)’

Perifèria EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi proposa un joc entre la realitat i la ficció

Des del seu inici, la residència de Perifèria a l’Institut Moisès Broggi va tenir com a eixos centrals els conceptes ‘identitat’ i ‘cultura digital’. I, de sobte, sense previ avís, la covid-19 va irrompre a les nostres vides i les va trasbalsar, alterant la manera de treballar i de relacionar-se, d’estudiar i de tirar endavant qualsevol projecte. ‘Les pantalles ens representen d’un dia per l’altre i allò que fa dos dies era impensable ara s’ha tornat realitat’, expliquen Núria Guiu i Pau Milla, de Perifèria. Ara bé, aquesta nova realitat no va aturar el seu procés de creació, sinó que el va transformar. ‘La distància física ens brinda la possibilitat d’endinsar-nos de ple en la nostra proposta d’investigació: com afecten les plataformes virtuals en la representació que em faig de mi mateixa?’, es van preguntar.

Jugar amb els codis de la realitat

Cadascú des de casa seva, artistes i alumnes van prosseguir el procés de creació a distància. Ja no es tractava tan sols de viure la dansa, d’executar (i enregistrar) els moviments d’una breu coreografia per enllaçar-los després, sinó de decidir quin seria l’espai de representació d’aquesta dansa: les xarxes socials? Les reaccions davant d’aquesta possibilitat –la majoria dels i de les participants no van voler exhibir-la en entorns digitals– va servir per mesurar la influència del públic a l’hora de representar una peça.

A la fi, es va trobar el format idoni per a la presentació d’En Dissidència (Oblit-19): un altre blog que combina material real amb el relat fictici de l’estrena en viu de l’espectacle, un èxit sense precedents que va convocar milers d’espectadors i espectadores a diferents escenaris de la ciutat, del Parc del Clot a l’Espigó del Fòrum. Una realitat ficcionada que va comptar amb la complicitat de totes les parts implicades, inclosa la de Mònica Muntaner de La Poderosa, mediadora del projecte.

Aquest format, probablement, va vèncer les reticències de l’alumnat que inicialment va oposar-se a publicar la seva creació a Internet. Interpretar un personatge dins una ficció és més fàcil que mostrar-nos sense filtres, exposant-nos al judici de persones que no coneixem.

Les diverses pràctiques i les trobades virtuals que es van anar succeint durant les setmanes de confinament, i fins a la presentació d’En Dissidència (Oblit-19), han quedat recollits al blog de la residència.