EN RESiDÈNCiA 2019-2020: totes les presentacions públiques
La recerca de nous formats i la innovació marquen unes pràctiques artístiques que van adaptar-se a les condicions del confinament
El passat 22 de juny, la publicació del blog En Dissidència (Oblit-19), resultat del procés de creació de Perifèria (Núria Guiu i Pau Milla) a l’Institut Oriol Broggi, va posar el punt final a l’agenda de presentacions de l’onzena edició d’EN RESiDÈNCiA, una edició que es va haver d’adaptar a les condicions d’aïllament i de distància social obligades per la crisi de la covid-19. Artistes, alumnes i docents van repensar els seus projectes per poder-los desenvolupar plenament en les noves circumstàncies. Van explorar les possibilitats de l’entorn digital per trobar noves fórmules i maneres de treballar que els permetessin prosseguir els processos de creació i mostrar-ne el resultat en públic.
Blogs i webs estimulants
La tecnologia que va permetre continuar aquests processos a distància, durant el confinament, va suggerir també els formats més adients per presentar-los. Formats tan innovadors com l’escollit per New Order New Fancy, creació d’art sonor realitzada per Óscar Martín EN RESiDÈNCiA a l’Institut Juan Manuel Zafra: un web, un disc i un audiovisual en què les noies i els nois signen tracks d’experimentació sonora. També el d’Hipperconnectatxs Zona F, un collage d’imatges i de sons ambient recollit en una pàgina web plena d’estímuls visuals creada per Irma Marco EN RESiDÈNCiA a l’Institut Montjuïc i alumnes del centre.
En Dissidència (Oblit-19) de Perifèria va adoptar la forma d’un blog en el qual, jugant amb la realitat i la ficció, els i les participants imaginaven la presentació ideal del seu projecte, mentre que Cultivadetrito.tumblr.com, resultat de la residència de Víctor Ruiz Colomer a l’Institut Lluís Domènech i Montaner, mostra el detall d’un procés que tenia com a objectiu estimular el pensament crític i el treball col·laboratiu del grup.
Una altra proposta singular ens la brinda Memòries d’allò estrany, un wordpress que recopila el corpus documental de la residència de Lo Relacional a l’Institut Verdaguer. Un treball que es va presentar en directe a través d’una plataforma de videoconferència i que preveu oferir una ressonància la propera tardor.
En directe, a distància
Aquest no va ser l’únic directe del cicle de presentacions. El que més va acostar-se a una presentació habitual va tenir lloc al Saló Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya: es tracta de Fuga sonora. Obertura, fruit del procés de creació d’Anna Dot EN RESiDÈNCiA a l’Institut Maria Espinalt. Per streaming, els i les assistents van poder veure com l’alumnat participant hi ‘alliberava’ els sons que havia anat enregistrant durant el confinament; a més, al blog de la residència es pot veure el vídeo de la reobertura del museu: un document ja històric que compta amb una banda sonora signada pels nois i noies del Maria Espinalt.
També en directe, a través de Zoom, Isabel Barios EN RESiDÈNCiA a l’Institut Jaume Balmes, alumnes i docents van compartir una trobada virtual amb el públic per presentar Ens havien dit que el cos era UN, un recull de fotografies, enregistraments de vídeo, escrits i altres materials que formen part d’una publicació que es presentarà la propera tardor.
Marc Artigau EN RESiDÈNCiA a l’Institut L’Alzina va ser un dels participants a la conversa ‘postfunció’ de Cinc mil dies, un encadenat d’escenes teatrals escrites entre el dramaturg i un grup d’alumnes del centre. Si bé Cinc mil dies es va estrenar en vídeo, la conversa va obrir-se al públic uns dies més tard. Podeu recuperar-la en aquest enllaç.
I a mig camí de l’audiovisual, de l’streaming i del directe presencial (per la interacció dels assistents en el xat) se situa Tampoc és necessari sortir al vídeo, resultat de la residència d’Elena Zanzu a l’Institut Menéndez y Pelayo. Una invitació a reflexionar sobre les arts en viu i el seu públic a partir d’un pla general de l’espai escènic de l’Antic Teatre. La sala va cedir el seu escenari igualment per a la mostra de Púber, pre-púber, no-púber, un diàleg en directe amb alumnes de la residència de Søren Evinson a l’Institut Montserrat. Una sessió doble que es pot revisar al bloc de la residència.
L’audiovisual, el format més recurrent
Tenint en compte que les presentacions, sense excepció, es van emetre a través d’una pantalla, l’audiovisual –convenientment editat i sonoritzat– va ser-ne un dels formats més recurrents. Hem parlat ja de Cinc mil dies, i ara ho farem d’El reflejo es el SIGNO, vídeo del projecte de creació de Sebastián García Ferro EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Antaviana, al voltant de les arts del moviment; d’Aprender con TACTO, una coreografia virtual sorgida de la residència de João Lima a l'Institut Bernat Metge; o d’Eso que hace desaparecer la distancia entre tu cuerpo y el mío o una extraña y nueva superfície, presentació del resultat del procés de creació de Bea Fernández EN RESiDÈNCiA a l’Institut Pedralbes, un audiovisual que recull imatges de les sessions de treball a l’institut i a casa, amb narració de la creadora.
Martín Vitaliti, EN RESiDÈNCiA a l’Institut Viladomat, va recórrer a l’audivisual per il·lustrar un treball que explora l’alteració de les normes socials, Ordre i desordre, una mateixa cosa. El vídeo mostra alguns exercicis físics realitzats per l’alumnat al pati del centre i confronta aquestes imatges amb les del mateix espai buit.
Per últim, Vols parlar taula?va aprofitar el recurs per fer una mena de teaser de l’àpat que els i les participants a la residència de Maria Llop i Vanesa Varela a l’Institut Doctor Puigvert ens oferiran passat l’estiu, a Fabra i Coats. En directe, a través del Zoom, el públic va poder assistir a la presentació d’una creació per cosir idees, brodar missatges i teixir relacions.
Fanzines i altres formats
Després d’oferir les últimes sessions en línia i en obert, Magda Puig EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Fuster va presentar el fanzine que recull les diferents etapes del procés de creació. La publicació és introduïda per un manifest signat pels i per les joves participants.
I un altre fanzine virtual, Jamais vu/ Déjà vu, reuneix imatges i textos sorgits del procés de creació de Míriam Cano EN RESiDÈNCiA a l’Institut Teresa Pàmies, una exploració a través dels records que havíem oblidat i que un joc evocatiu ens ajuda a recuperar. Pel que fa a Llegir la plaça, és el fanzine de la residència de Clara Nubiola a l'Institut Salvador Espriu, nascut amb l’objectiu de continuar nodrint-se amb nous materials. De fet, el que il·lustra aquesta publicació serà exposat a l’octubre al Museu del Disseny de Barcelona, en el marc de Ciutat Oberta. Biennal de Pensament.
Més inclassificables van ser les presentacions d’Escultures de companyia, d’Alejandro Palacín EN RESiDÈNCiA a l’Institut Vall d’Hebron, i de Fluffy disk, el joc cooperatiu proposat per nyam-nyam EN RESiDÈNCiA a l’Institut Barri Besòs. En el primer cas, la presentació va consistir en un relat de les etapes del procés de creació al blog de la residència; una presentació que viurà una segona jornada a la tardor: un itinerari guiat que mostrarà aquest treball. Quant a Fluffy disk, és una app que permet crear relats infinits i imprevisibles a partir d’arxius col·lectius, un joc en el qual poden participar persones de totes les edats, de manera individual o en grup.
Per últim, un format únic: TPU-Tod@s para un@, resultat de la residència d’Isamit Morales a l’Institut Escola Trinitat Nova, és un podcast que vol incentivar el diàleg entre els i les alumnes participants i altres adolescents. Una finestra oberta a tothom que vulgui fer-hi aportacions que estimulin l’escolta, la reflexió o l’acte de compartir.
Més enllà de presentar les obres i els processos de creació, el conjunt de peces sorgides de l’11a edició d’EN RESiDÈNCiA construeix un arxiu valuós de pràctiques artístiques innovadores desenvolupades durant el confinament, un compendi de memòria viva de la ciutat que convida a ser visitat i revisitat.