‘New Order New Fancy’

Experimentació sonora a la residència d’Óscar Martín a l’Institut Juan Manuel Zafra

L’anomenat art sonor ha estat sovint objecte de controvèrsia per la seva condició indefinible i experimental. Per un caràcter aleatori de difícil assimilació i, alhora, poderós, fascinador. L’alumnat de 4t d’ESO que ha treballat amb Óscar Martín Correa, EN RESiDÈNCiA a l’Institut Juan Manuel Zafra (enllaç a, ha tingut l’ocasió (el privilegi?) d’internar-se en el terreny inestable, però sempre sorprenent, de l’art sonor. Nois i noies han descobert les diferents fases del procés de creació i les disciplines artístiques que hi intervenen; s’han lliurat a l’experimentació amb entusiasme i han materialitzat el resultat de la seva recerca a New Order New Fancy, un web, un disc i un audiovisual –realitzat per l’artista Violeta Mayoral.

Estrident, intrigant, extraterrestre

Navegar per New Order New Fancy és capbussar-se en un univers de sensacions i d’estímuls visuals i sonors. Un univers caòtic que ens captiva i ens sacseja; un espai que algunes persones poden trobar pertorbador, incòmode, com reconeix una de les alumnes que l’han creat: ‘La música experimental ens fa sortir de la nostra zona de confort’, assegura. Altres companys identifiquen la distorsió, l’experimentació sonora, amb conceptes com ‘potència’, ‘estridència’ o ‘misteri’. Fins i tot, n’hi ha qui la qualifica d’extraterrestre.

I, en canvi, aquest hipotètic caos té el seu origen en l’ordre. Al vídeo que presenta el projecte, els i les alumnes expliquen que van crear els sons a partir de dibuixos propis o de quina manera van gravar i editar els diferents àudios per convertir-los en tracks. Són les fases a què fèiem esment abans, les etapes d’un procés de creació que han quedat enregistrades al blog de la residència . I, si bé aquest procés sol ser més important que el resultat, en casos com New Order New Fancy, el producte final és igualment transformador.

La residència d’Óscar Martín al Juan Manuel Zafra ha comptat amb mediació de L’Afluent.