Imatges que parlen
L’audiovisual, protagonista de la darrera setmana de presentacions EN RESiDÈNCiA
El cicle de presentacions públiques de la desena edició de Creadors EN RESiDÈNCiA (2018-2019) va tenir un caràcter marcadament audiovisual la setmana del 17 de juny, que va posar fi a les presentacions de peces i processos de creació desenvolupats als 24 instituts participants en el programa. Tres de les quatre propostes presentades aquells dies (una de les quals, recuperada de l’edició 2015-2016) foren pel·lícules realitzades conjuntament per artistes i alumnes.
És el cas d’El ojo en el cielo, una creació de Serafín Álvarez i l’alumnat de l’Institut Milà i Fontanals. Nocions com alteritat i subjectivitat van ser el punt de partida d’un projecte audiovisual col·lectiu que bevia també de pràctiques com el rol en viu o les arts escèniques (18 de juny, Auditori Meier – MACBA). El mateix dia, l’Espai Josep Bota (Recinte Fabra i Coats) acollia una nova projecció d’Un dia sense profes, obra en format de film realitzada durant la setena edició d’EN RESiDÈNCiA per Luz Broto i alumnes de l’Institut Doctor Puigvert. Una reflexió sobre l’autogestió i l’autoritat en el marc d’un institut de secundària, recuperada amb motiu de l’exposició ‘Aquí hem trobat un espai per pensar’ (Centre d’Art de Barcelona-Fabra i Coats). La sessió va anar seguida d’un debat amb la creadora, els i les estudiants participants, professorat del centre, familiars i, en general, persones de la comunitat educativa del centre i de la “comunitat EN RESiDÈNCiA” (equips de mediació, docents, etc.).
I, per tancar aquesta setmana tan cinematogràfica, l’Institut Príncep de Girona va presentar públicament Soroll de màquina estèril, creació realitzada per Fito Conesa i alumnes del centre. Un film experimental, un mosaic de situacions, emocions i desitjos proposats pels seus joves realitzadors. La sessió va ser el dia 19 de juny, al mateix institut.
Una performance d’alt voltatge
La darrera presentació de la desena edició d’EN RESiDÈNCiA va tenir lloc el 21 de juny a la Sala Beckett. Concretament, a la sala de dalt, un espai que convida a l’experimentació escènica. I la presentació no va decebre: No respiris, creació conjunta d’Agnès Mateus, Quim Tarrida i alumnes de l’Institut Quatre Cantons, va ser una explosió d’energia, de so, de música i d’imatge, una mena de catarsi col·lectiva perquè els i les joves protagonistes invoquessin la rebel·lia com camí per trobar la seva identitat. Hi va haver paraula, poesia, ràbia, moviment; els participants van destruir l’escenografia que reproduïa una festa d’aniversari per construir els seus propis espais, refugis on podien treure la seva veritat sense que ningú els digués “No saltis, no cantis, no respiris”. Una real insurrecció escènica.