EN RESiDÈNCIA, amb veu pròpia a “Aprendanza20”
Participació al debat obert per LOVA sobre la creació contemporània en context educatiu en temps de pandèmia
El passat 27 de novembre, diversos agents de l’àmbit educatiu i artístic de tot el territori peninsular van trobar-se al voltant d’una taula de treball virtual per reflexionar sobre el valor de les pràctiques artístiques en l’entorn educatiu. ‘¿Y ahora? ¿Cómo nos lo bailamos?, va ser el títol de la conversa, en el marc del projecte “Aprendanza” impulsat per LÓVA –una associació dedicada a connectar docents i professionals de la gestió cultural i artística per “dialogar sobre els reptes actuals de l’educació–, un acte que va comptar amb la participació de Carles Giner, director d’EN RESiDÈNCIA.
‘El que vàrem proposar l’any 2009, en iniciar el programa, va ser modificar –entre altres elements– la relació espai-temps habitual a l’institut, per propiciar un clima favorable a la creació contemporània, a fi de crear un espai per pensar’, va dir Giner per presentar EN RESiDÈNCIA. ‘Un espai crític per qüestionar sistemes i reflexionar sobre la ciutat, la memòria, la identitat i el cos’.
La taula rodona va ser presentada i moderada per Laura Bañuelos, coordinadora de LÓVA. També van intervenir Eva Morales, integrant del col·lectiu Pedagogías Invisibles i coordinadora del node de Madrid de la Red Planea; Eugenia Monroy, professora de secundària (Madrid) i Leire Guezala, especialista en dansa educativa a Londres. En la conversa es va donar un especial protagonisme a la situació del cos i de les pràctiques de moviment en les circumstàncies actuals, que dificulten (quan no impedeixen) el contacte físic, fonamental per a aquests llenguatges artístics. Especialment emotiva va ser, en aquesta línia, la participació en directe d’Adriana Elena Corral (alumna de 2n de Batxillerat d’un institut de Parla, Madrid), que va compartir el seu poema “Abrazarse sin la piel”, creat en context de confinament.
La interrupció de les classes presencials a conseqüència del confinament de la passada primavera o les restriccions obligades per evitar l’extensió de la covid-19 van ser motiu de debat, al qual Carles Giner va aportar l’experiència d’EN RESiDÈNCiA. ‘El programa va poder reaccionar davant del confinament perquè els processos de creació que promou són llargs, es desenvolupen durant deu mesos, i el 14 de març, quan van tancar els centres, ja s’havien consolidat molt els vincles entre els diversos participants (artistes, docents, joves estudiants i equips de mediació) i amb els processos de creació. Això va permetre seguir amb els vint-i-un processos i, fins i tot, donar-los una nova vida de manera presencial, a través de les ressonàncies realitzades durant el mes d’octubre’. Malgrat això, la pandèmia ha tingut i té altres efectes menys positius en el desenvolupament de pràctiques culturals i artístiques: ‘Alguns centres s’han tancat a l’hora de propiciar accions i sortides a museus i altres equipaments durant el procés. A més, hem constatat que la pandèmia ha accentuat les desigualtats educatives, culturals i socials entre els diversos barris de la ciutat’.
Pensament, escolta i reparació
En el torn de preguntes, mentre altres participants aportaven informació sobre l’actitud de l’alumnat adolescent davant l’ús de la mascareta o el seu desconeixement del cos, el director d’EN RESiDÈNCiA va obrir una nova línia de reflexió: ‘aquest nou context ens ha reforçat la convicció que els processos de creació es basen molt en l’escolta d’un mateix (del cos, del pensament, del moviment) i en l’escolta de l’altre’. La creació d’espais per a l’escolta, com el que Aimar Pérez Galí, resident a l’Institut Menéndez y Pelayo (6a edició, 2014-2015), va proposar a l’alumnat abans de cada sessió de treball, és tan important com el contacte o el moviment per descobrir el propi cos. És el mateix tipus de situacions que proposen (ja en l’actual edició) Raquel Friera i Xavier Bassas EN RESiDÈNCiA a l’Institut Poeta Maragall.
Giner va tancar la seva participació recordant una altra de les funcions de les pràctiques artístiques a les aules en temps de pandèmia. ‘Molts creadors de l’actual edició d’EN RESiDÈNCiA han partit de la idea de reparació per començar els processos de creació. De la idea de reparar alguna cosa que ens ha causat dolor’, en referència a la malaltia, al seu impacte o, en alguns casos, a la pèrdua de persones properes. Per exemple, Svantje Bußhoff EN RESiDÈNCiA a l'Institut Vall d’Hebron, està proposant als alumnes ampliar el sentit de l’acció de reparar, també de la mà dels vincles del seu procés de creació amb els equips del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Podeu revisar la conversa ‘¿Y ahora? ¿Cómo nos lo bailamos?’ en aquest enllaç.