La pràctica artística de Toni Giró posa l’accent en les dificultats implícites en la traducció, la qual, per mitjà de jocs de paraules i artificis visuals portats al paroxisme literal, revela la seva imperfecció i, en bona mesura, la seva impossibilitat. La traducció és, doncs, una al·legoria de les mancances de la comunicació, sovint deliberades, que afecten l’esfera pública. En molts casos, les obres expressen la pèrdua de sentit dels mots i mostren les resignificacions que poden adoptar aquests mots situats en un context que no és el seu. Tot plegat tindria una causalitat que s’hauria de buscar en els usos i abusos de què és objecte el llenguatge escrit. Ja sigui per mitjà d’escultures, instal·lacions o a través d’extenses sèries fotogràfiques i vídeos, els arguments dels seus treballs se situen en el rastreig d’una expressió plàstica que tradueix, amb humor i ironia, una subtil aprehensió de la realitat.

Ha fet diverses exposicions individuals, com per exemple Economies del desgast: Toni Giró / Jordi Mitjà (ACVIC, 2015), A la intempèrie. Container (IGAC. Projecte de net-art, 2014), Warlike. Atles d'un món difícil (Centre d'Art Ca l’Arenas. Museu de Mataró, 2011), Action must not be reaction but creation (Espais. Centre d’Art Contemporani, Girona 2007), Zona Espera (Espais. Centre d’Art Contemporani, Girona, 2003), La porta als nassos (Metrònom. Sala Nil. Barcelona, 2002). Els darrers projectes escènics que ha desenvolupat han estat: Escrit en l'aire, amb Valère Novarina, Cesc Gelabert i Moisès Maicas (Teatre Lliure Montjuïc. Festival de Barcelona Grec 2016); Psicosi de les 4.48 de Sarah Kane (La Seca Espai Brossa, Barcelona); Lampedusa Beach de Lina Prosa (Teatre Akadèmia, Barcelona, 2014-15); Agulles al taló. Projecte de fusió de flamenc contemporani (BarriBrossa, 2014); El pas de Joan Brossa (MACBA, 2012). El 2016 ha rebut el Premi BBVA de Teatre al millor muntatge teatral.

Biografia escrita l'any 2016