El Projecte / PARTICIPANTS

CREADORS:

Són convidats a desenvolupar un procés de creació propi, a partir d'una definició inicial de projecte obert, que -en més o menys mesura- es modificarà a partir de la interacció amb el context concret on es desenvoluparà. Els equips de mediació conviden els creadors a EN RESiDÈNCiA. Els criteris per proposar un creador tenen a veure amb una conjugació de variables:

Ser creador i disposar d'una trajectòria significativa.
Que les seves pràctiques i produccions tinguin capacitat de dialogar i establir connexions amb els participants.
Que tingui capacitat d'assertivitat i empatia, i de situar-se en un context que no sigui l'habitual.
No cal que sigui un artista docent o un didacta o pedagog de les arts, tot i que en bastantes ocasions es tracta de creadors amb lligams amb el món de la formació.

Des de la definició inicial, s'ha insistit en la necessitat que es tracti d'una obra pròpia, que formi part de la trajectòria de l'artista. I que el procés a desenvolupar no és del tipus “taller” o “didàctica de la creació”. L'objectiu no és explicar la creació contemporània, sinó contribuir que els participants (alumnes, professors, mediadors...) visquin i experimentin tots els processos que tenen a veure amb la creació: des de la fase d'ideació fins a la formalització i presentació pública, passant per la recerca, l'assaig, la documentació, el projecte... Es demana a l'artista, per tant, que dugui a terme diversos desplaçaments en les seves pràctiques i processos de creació: un desplaçament físic, basat en el fet que el procés no es desenvolupa en el seu espai habitual (taller, espai de creació, estudi...) sinó en una aula de secundària d'un centre educatiu públic; i un desplaçament “polític”, en la mesura que EN RESiDÈNCiA l'obliga a realitzar un procés on, tot i que no se'n qüestiona l'autoria, haurà d'establir diàlegs, negociacions i, en definitiva, assumir un grau de participació en la seva obra tant per part dels alumnes com dels professors i mediadors. En funció del tarannà del creador i de la seva visió sobre les pràctiques artístiques, el diàleg amb els altres agents comportarà pràctiques més properes (o més llunyanes) a les pràctiques col·laboratives.

ALUMNES:

EN RESiDÈNCiA els atorga una condició activa, com a subjectes del procés de creació. En el diàleg amb el creador i docent es pretén que també participin activament en tots els processos. I que la residència els permeti, d'una banda, conèixer la creació des de dins d'un procés obert, de l'altra, assumir rols diferents als habituals, i finalment, participar en totes les etapes del procés de creació, des de la ideació fins a la presentació. EN RESiDÈNCiA permet desenvolupar dimensions i aspectes diferents d'un mateix, i també conèixer el sistema cultural, de la mà de les connexions que es duen a terme durant la residència.

Des de la definició inicial del programa s'ha treballat amb alumnes d'ESO de centres públics de Barcelona. Es tracta, per tant, d'adolescents de 12 a 16 anys. Tot i que hi han participat alumnes de qualsevol dels quatre cursos d'ESO, hi predominen els grups de quart, per la facilitat organitzativa que impliquen assignatures optatives que molts instituts reserven per a aquest curs. Cal tenir present que, tret d'alguna excepció, no es treballa amb grups classe sencers, sinó amb grups de quinze a vint alumnes i que, per tant, cal fer diversos encaixos en l'organització horària del curs per fer possible la sessió setmanal de dues hores amb el creador o creadora i la segona sessió d'una hora.

DOCENTS:

La seva és una funció clau: contribuir a encaixar la residència en els aprenentatges del grup d'alumnes; relacionar allò que aporta el projecte amb les matèries i els continguts, tant de la seva assignatura com d'altres; dialogar amb el creador, vetllant per aquests encaixos; vincular la residència amb l'institut, propiciant aliances i complicitats que permetin que la residència contamini el centre; incorporar les transformacions a la manera d'encaixar la creació contemporània, gestionar el “després” de la residència...

EN RESiDÈNCiA exigeix, com a requisit, la participació d'un professor o professora com a referent del projecte. Però també es recomana que aquest docent estigui acompanyat, de manera estable, per un o dos docents d'altres matèries, que tot i tenir un paper secundari poden contribuir de manera significativa al desenvolupament ple de la residència; d'una banda, reforçant el projecte concret des de les seves àrees i especialitats, de l'altra, contribuint que el projecte sigui més permeable a tota la institució. Cal tenir present que es pretén que la residència no sigui només una experiència cenyida al grup d'alumnes directament implicat, sinó que ha de “contaminar” el centre i ha de contribuir a obrir algun procés de transformació en les maneres de fer del centre.

El caràcter interdisciplinari del projecte permet incloure professores i professors de qualsevol de les àrees de coneixement. Per això, no sempre és referent de la residència el professor de l'àrea d'educació visual i plàstica. En moltes ocasions han liderat la residència professors de tecnologia, música, ciències socials, llengua catalana, llengua castellana o ciències naturals.

MEDIADORS:

Les residències són coordinades per diversos equips de mediació, experts en les interseccions entre cultura i educació. El seu protagonisme en el desenvolupament del programa és un dels trets que fan singular EN RESiDÈNCiA. Resumides en dos grans capítols (“comissariat i coordinació”), les seves funcions tenen a veure amb la gestió global de cada residència en tota la seva complexitat. Per tant, tenen cura del procés en les seves diverses dimensions (artística, educativa, relacional, productiva). En síntesi, els equips de mediació han de propiciar que la residència es desenvolupi plenament, vetllant pels diversos equilibris que hi tenen lloc (procés/obra; projecte artístic / dimensió educativa; autoria/participació) i contribuint a la bona marxa de les diverses interaccions en joc: creador/alumnes, creador/professor, aula/institut. Entre les tasques més significatives, s'inclou vetllar per les connexions que cada residència, en funció de la definició gradual del seu projecte, ha d'establir amb altres agents (equipaments culturals de barri o de ciutat, professionals, convidats, projectes culturals, etc.). També tenen funcions relacionades amb la comunicació i la visibilitat de la residència.

En el moment de la definició inicial del programa es decidí atorgar als mediadors una funció de “comissariat”. En efecte, els mediadors són els que proposen a l'ICUB i al CEB els creadors participants. Fan, per tant, la proposta artística. I la seva funció “comissarial” no s'esgota aquí, ja que al llarg del procés estableixen un diàleg continuat amb el creador sobre el projecte a desenvolupar. D'entrada validen (o proposen modificar) el projecte inicial i, a mesura que la residència va madurant, vetllen per tal que l'orientació que li dóna el creador encaixi amb el context i amb els objectius pedagògics del projecte. I, també, acorden, junt amb els creadors i els professors i alumnes, el redactat de tots els textos (cartel·les, elements expositius, publicacions, elements de comunicació, etc.) relatius a la residència i, en especial, a les obres resultants.

És per tot això que entre els sabers i les capacitats que s'exigeixen als mediadors s'inclou una competència general que podem resumir amb “conèixer el sistema cultural (i, en especial, l'artístic) i el sistema educatiu”, que cal conjugar amb les competències i habilitats més específiques que ajuden a desenvolupar un projecte de creació en un context escolar.

VINCLES I CONNEXIONS ESTRUCTURALS:

La funció connectora entre el sistema cultural i l'educatiu -definitòria d'EN RESiDÈNCiA- es fa possible gràcies a diversos models de connexió assajats des de la primera edició del programa. D'una banda, les connexions puntuals que cada residència estableix amb el seu entorn (territorial, temàtic, sectorial, professional, etc.) en funció del projecte individual i del seu context específic. Aquesta connexió pot ser més o menys intensa en funció de diverses variables i pot anar des de la “visita” (a l'institut o bé al centre connectat) fins a la coproducció (expositiva, de localització de la presentació pública, etc.), incloent tota mena de possibilitats.

D'altra banda, EN RESiDÈNCiA ha establert, des de la tercera edició, una connexió estructural amb l'equip educatiu del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). En aquest marc, i en funció del projecte de cada residència, l'equip educatiu del MACBA, en col·laboració amb l'artista, preparen una visita al museu contextualitzada específicament per al grup d'alumnes i el procés en què participen. Aquesta visita d'anada pot tenir una visita de tornada, on l'equip del MACBA visita els alumnes al centre i fa un retorn de l'activitat, aprofundint en temes i aspectes propis del procés en marxa.En relació a les connexions estructurals la novena edició també implica novetats significatives. D’una banda, la incorporació del Museu del Disseny, de forma estable, permet incrementar la visibilitat de les arts del disseny al programa. D’altra banda, la vinculació d’EN RESiDÈNCiA amb el programa Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO contribuirà a donar més relleu als lligams entre la creació literària i les pràctiques artístiques contemporànies.

Les connexions amplifiquen i expandeixen el projecte i contribueixen a fer efectiu el dret a participar en la vida cultural, i a la construcció de ciutadania cultural activa. S'insisteix als alumnes sobre el fet que s'han d'apropiar del sistema cultural, en la mesura que se'ls convida com a agents actius, amb deures i responsabilitats recíproques. S'estima que aquest valor de les connexions és un dels principals efectes potencialment transformadors d'EN RESiDÈNCiA: la majoria dels alumnes (i professors, en alguns casos) tenen vincles molt escassos amb els equipaments, agents i esdeveniments culturals de la ciutat. I viceversa, el sistema cultural, artístic i els mateixos creadors reconeixen que els seus vincles amb el sistema educatiu també són molt febles, si no inexistents.

RESPONSABLES DEL PROGRAMA:

EN RESiDÈNCiA disposa d'una direcció global, exercida conjuntament per tècnics de l'Institut de Cultura de Barcelona i el Consorci d'Educació de Barcelona. Li corresponen les funcions de seguiment global del projecte, l'adequació als objectius, l'obertura d'espais comuns i de treball per als diversos agents, vetllar per la continuïtat del projecte, pel seu encaix en les respectives institucions, per aprofundir en les connexions, per la seva visibilitat, per la recerca de finançament i per la realització de l'exposició col·lectiva, posterior a cada edició.